centre d’interpretació de la reserva de la biosfera de menorca

2010
enclusa. menorca
ute bcq · moll i martí arquitectura
consell insular de menorca
2.192,63 m2
4.816.290,34 €

enclusa 1No construïm sobre la natura,
construïm amb la natura

Menorca va ser declarada Reserva de la Biosfera 1993, gràcies a l’equilibri aconseguit entre l’economia, el consum de recursos i la conservació d’un patrimoni i d’un paisatge excepcionals.
Un projecte concebut com a Centre d’Interpretació de tots els valors que impliquen aquest nomenament passa necessàriament pel terme sostenibilitat (segons l’Informe Brundtland de 1987, “Satisfer les necessitats de la generació actual sense comprometre la capacitat per satisfer les necessitats de les generacions futures.“). I podem pensar, per tant, en l’equilibri abans esmentat:
 

  1. Sostenibilitat territorial: El centre parteix d’unes edificacions existents, per tant, tenim la oportunitat de canviar d’ús i reutilitzar-les, donat que es troben al mig d’una ANEI, segons el PTI. Recuperant un espai de gran valor ecològic obert a tothom.
  2. Sostenibilitat econòmica: s’ha d’aconseguir un centre que tendeixi a l’autosuficiència econòmica , és a dir d’uns mecanismes que permetin generar suficients ingressos per a mantenir l’estructura necessària del propi centre.
  3. Sostenibilitat arquitectònica: Es parteix de la idea de concebre uns edificis que eduquin, tant des del seu contingut com des del seu contenidor. Es projecten edificis bio climàtics i amb materials naturals (que tanquin el seu cicle de vida) i saludables sota quatre directius: energia, aigua, materials i residus.
  4. Sostenibilitat en la mobilitat: implantació de microbusos elèctrics.

 enclusa 2
Es recolleixen les idees que es plantegen a l’avantprojecte inicial interpretades des del punt de vista d’una idea arquitectònica global:
   -Unió de les edificacions, mitjançant la idea de recintes i recorreguts. Establint un diàleg entre edificacions.
   -Mantenir i millorar el programa d’usos adaptat a la proposta arquitectònica i museogràfica.
   -Integració en el paisatge amb els materials utilitzats.
   -Minimitzar la petjada ecològica de les construccions en el territori. Valorant i reutilitzant el que existeix.

 enclusa 5

Partint que a les edificacions existents aïllades i inconnexes hi predomina el mateix sistema estructural i constructiu (estructura lleugera i construcció en sec). Es proposa cercar un element que doni una visió unitària i harmònica del conjunt. Construint un mur vegetal a base de troncs col·locats verticalment, variant la seva intensitat, on s’hi enfilen plantacions de fulla caduca aconseguint una imatge orgànica i funcional com a protector solar.
Mur que és canviant, al llarg del seu recorregut, gràcies a la variació d’intensitats .
Mur que lliga els edificis i crea recintes entre ells. Cercant la integració en el paisatge tant des de la visió des de l’exterior com des de l’interior.
Murs que varien al llarg de l’any gràcies a les seves plantacions, murs que formen part de la natura, per què són concebuts amb un material natural, i tancaran el seu cicle de vida tornat a ella.

 Les estructures metàl·liques existents es vesteixen mitjançant una pell de fusta amb aïllaments de suro, tant vertical a les façanes com inclinades a les cobertes, creant cambres ventilades ,confiant que el propi edifici és suficient energèticament.

 El diàleg de les edificacions amb el paisatge es complementa amb la resolució dels exteriors plantejant pèrgoles construïdes amb el mateix sistema que els murs vegetals i paviments que mantenen els asfalts existents retallant-los en els llocs on es creu convenient i dotant-los de color humanitzant-los. Per acabar d’aconseguir l’equilibri entre la humanització del lloc i el respecte per la natura i l’entorn les noves àrees pavimentades es plantegen amb la “pedra de cot” de Ferreries, característica del seu color vermell i format irregular.

enclusa 3enclusa 4enclusa 6enclusa 7

El Centre d’interpretació de la Reserva l’espai  i del medi natural, però sobretot ha de ser un projecte amb funcions educatives.

Aquesta variant és fonamental  ja que ens emmarca de Biosfera de Menorca, Muntanya de S’ Enclusa, a Ferreries, es un equipament amb funcions múltiples, que ha d’ acollir els instruments per a  garantir la preservació de els destinataris, és a dir els nois i noies de l’ensenyament reglat, els grups d’esplai, la gent de l’ oci cultural i d’altres. Amb tot, l’educació mediambiental i patrimonial, no equival a ensenyar. Educar vol dir canviar actituds, maneres de pensar. Aquesta és la funció d’ un centre com aquest!

enclusa 8enclusa 9enclusa 10enclusa 11enclusa 12_LAMINA 1_LAMINA 2_LAMINA 3