Geriatric Residence and Day Center in the former Duke’s Quarter of Crillon des Castell, Menorca

The person, his life, his biography and his memory are the central axis of the proposal. Making the experience of living in Galeria a moment of quality life, an enriching experience. With domesticity as a vehicle. Even more so in post-pandemic times, after learning of the impact of Covid-19 on buildings inhabited by the elderly.

At the same time, it makes it compatible and harmonious with the memory and the typological and constructive logic of the building. With its nature, its history and its immense heritage value, which explain the identity of Es Castell as a town, as a community, and of various moments that are important for the history and identity of the whole island. And bringing these two axes together, two important motivations: the generation of maximum permeability in the exterior and interior transition, with the two squares on either side of the building; and maximum environmental efficiency, as a fundamental value and complementary to the energy efficiency of the proposed systems.


DOMESTICS Implementation of uses in the building and heritage values

THE ROOM, THE HOUSE, UP. Maximum privacy is conceived for people and their “homes”, “their home”. That is why we are committed to the location of the room modules on the upper floors, where the personal and intimate life of each user takes place. With the rooms on the first and second floors, the optimization of the vertical circulations is achieved; and the disposition of the common modules in strategic zones that allow to optimize the resources of personnel, freeing the rigidity of the plant. Modules 1 and 2 they are located on the first floor, taking advantage of the longitudinal character of the floor, and at the same time recognizing the symmetrical condition of the building. On the second floor, Module 3 is organized, split into two perimeter towers, connecting the two parts of the module with a central corridor, under the ridge of the central body of the building that allows access to both ends of this module. A large skylight is arranged on the ridge, which floods the interior with light

COMMON SPACES AND DAY CENTER, GROUND FLOOR. Common Uses and User Support Services are located on the ground floor, relative to the courtyard and plaza. Placing customer service and worker services on the ground floor facilitates communications between workers and also generates interaction between employees throughout the day, in common areas of the dining room and living rooms in relation to the yard. Of note is the Day Center, which is also located on the ground floor, at the northern end of the building, where access, daily and continuous, will take place on level ground. In the basement there are certain service areas, such as the kitchen, connected under the dining room with a loader, laundry and facilities. The logistics unloading area, on the southern front, where the slope with respect to the street level can also function as a perfect loading and unloading dock.


Building interaction strategies
BUILDING TYPE AND SYMMETRY. The morphology of the building is used to organize these three modules. The axis of symmetry is recognized. This makes it possible to build the dormitory modules in phases, and to sectorise the building recognizing this axis.

SHARED BATHROOM AND RESPECT FOR THE BUILDING. The dominant choice is to arrange the rooms with shared bathroom, through a pre-entrance lobby, which separates from the hallway, gives access to the bathroom, a dressing area and the two grouped rooms. This situation allows the resolution of the program of the 3 proposed Modules, and minimize the stints in the pre-existing walls that define the crujía and central corridor. A paired design of individual rooms, which halves emptying and stinting operations, minimizing resources and the environmental impact of refurbishment.

MATERIALITY AND TECTONICS. Sandstone, whitewashed, and wood. Pine, seen inside, highlighting pre-existing trusses and beams. English green painted wood on the facades, as they always have been. The massiveness of the whitewashed sandstone, in central and enveloping corridors, is an attribute that is recognized and enhanced, in search of the thermal inertia it offers. And it assumes and vindicates the light, decomposed tectonics of the beam system and roof trusses. A complex that emerges and remains in sight because the rooms are understood as an independent construction box in this attic, which emerges from the central corridor on the second floor and the galleries on the façade.

THE GALLERY. The commissioned program requires, on the one hand, a certain dimensional equity of all the rooms. The windows on the facades of the building, on the other hand, are not equidistant. For this reason, a linear gallery is generated, a cushioned space between the comfort façade of the rooms and the pre-existing façade. A gallery, a semi-outdoor space. Catcher in winter, on the south-east façade, which leads to the private courtyard and the back square; refreshing in summer, on the north-west façade, pl. Esplanade.


COMMUNITY Community spaces and the relationship with outdoor spaces

A BALCONY FOR EACH USER. The gallery allows you to give each user a “balcony” in a window building. An almost outdoor space, which the post-pandemic reality has brought to the fore as a must, especially in nursing homes. The solution allows to encourage the interaction between those users who wish, avoiding their isolation, in a situation of relative intimacy. And the possibility of closing the gallery divider between pairs of rooms also allows for resident control.

THE GALLERY AND THE PATIO. On the ground floor, the gallery on the rear façade widens; It is incorporated into the 4.5 m backyard. A gallery that allows the exterior to take over part of the interior ground floor. The building is projected outwards from this transitional space, with the heavy wall and windows of the original façade. A gallery that, with double closing filters, becomes a great sensor in winter, protected by sunscreen and ventilated in summer.

THE GALLERY AND THE SQUARE. The delicate intervention of Plaça de s’Esplanada in 2010, with a plot which recognizes the abstract character of the old British courtyard, also serves to organize the rear outer space. Not only the private courtyard of the building, but also the space of the outer square, conceived as a free and green space of transition, pacified, which following this plot orders the remaining parking spaces. A plot that even reaches the gallery. A building in the middle of a plot: a building that is a scene, a façade in s’Esplanada; and, at the same time, intrigue, hinge between a space traditionally understood as a subsidiary, which qualifies.


ACCESSIBILITY Universal accessibility and user autonomy

ACCESS AND CONTROL. The program is agile and functionally clear to allow management of the building that facilitates traffic and avoids unnecessary traffic, or crossings that compromise the best functioning. The main access is through the center, with access to both elevators.

UNIVERSAL ACCESSIBILITY AND VERTICAL COMMUNICATIONS. Solutions are proposed that eliminate architectural barriers, incorporating accessible ramps and lifts adapted throughout the route, both inside and outside the building. We take advantage of the three original, reinforced stairs, which, properly sectored, meet the regulatory requirements. From the central access space on the ground floor you can reach any of the three stairs or the two elevator shafts. Thus, you can access the intimate spaces of each housing module without interfering with the others.

THE INTERIOR STREET. Indoor traffic is organized in a clear and friendly manner. Solutions that help disorient users and their families are avoided. He avoids a hospitable character of the residence, by the idea of ​​a street by which the resident walks until arriving at “house”.



ENVIRONMENTAL EFFICIENCY Passive, non-invasive solutions. Energy control

PASSIVE STRATEGIES. THERMAL INERTIA. One of the great qualities of the quarter is identified, as is the great mass of its structural, perimeter and central walls, which offer an enormous thermal inertia. Heat storage in winter and cooling in summer. As well as its basement, and the massiveness of the vaults and galleries.

PASSIVE STRATEGIES. THE SENSING DEVICES. Once this great inertia has been identified, two capture devices are introduced: the skylight system on the ridge of the central body, and the galleries on the south-east façade. The skylight system, with practicable windows, is arranged in a careful and delicate way, in order not to alter the silhouette of the ridge, historic, existing. The retreat of the closure of rooms and living rooms in the Southeast allows us to capture the winter, and create a pleasant transition space for users. And, most importantly, reduce the volume of the building to be treated or air-conditioned. Thus, the housing modules and common spaces on the ground floor are the spaces of maximum comfort and treatment for the purposes of air conditioning, and the spaces under cover, linked to the galleries, can be treated in a less demanding way: this reduces energy demand. and ecological footprint of the building.

CANADIANS. The Venturi effect of the central skylight, an open vault, linked to the inner holes of the corridors, increase the internal circulation of air.

Architects in action: Sa Punta Management Preliminary Design Competition.



This platform located between the city and the cliff of the port is a piece of territory, in a certain inhospitable aspect, given its exposure to all winds. A feature that shows the little existing vegetation. Likewise, this almost “peninsular” geography makes it difficult for users to access and control a free space for public use bordered by a large difference in level and whose urbanization should not alter the perception of being a “geography”. natural.

Within the framework of the intervention, PEDRERA proposes the following objectives:



The new sandstone or non-space quarry, avoids the claustrophobic feeling of these places that have the sky as a roof, with a maximum excavation depth of two meters with respect to the level of the outer platform, it reaches the bottom thanks at a gentle slope of 6%. Likewise, this new urban landscape produced by the world of cut stone expands with a second square-plan hole rotated with respect to the first to obtain the feeling of labyrinthine, austere and monumental continuity due to the nudity of an essential geometry. But the invitation to visit the inside of the cliff must be announced from the Paseo Marítimo. For this reason, with the cutting force of the disc that allows regular pieces of remarkable size to be snatched from the rock, a ritual access with the arrangement of the blocks of 200x130x65 cm, forming a kind of hypostyle room, of undoubted symbolic references to the millennial world of antiquity.

Finally, the preliminary project responds to the position of watchtower of Sa Punta with the proposal of a punctual intervention in the perimeter of the cornice to install a light wooden platform from where to contemplate the great geographical esqueixada that is the Port of Mahon.



In addition to ordering access to the platform where this central space extracted from the rock is the protagonist, the hypostyle area houses the construction of a cafeteria with toilets for public use. The location of this facility directly linked to the access responds both to the desire to make it visible and to the proximity to basic infrastructures of the city or to the control of the accesses to the new equipment.

The conditions of the site and the easement of a possible wheeled access to the portals of the houses connected to the area have directed the design towards the release of the east side. Thus, a criterion of rationality advises the creation of a single internal circulation structure for public or restricted use, from the east side of the complex.

The creation of a linear organization gives an interesting degree of flexibility and ability to withstand changes on the projected idea.



The basic criterion of the preliminary project is to link the intervention to the context based on the mechanical extraction of the rock from the subsoil itself. An open-air work in a flat and bare ground where the machine will go vertically becoming a quarry of smooth walls and right angles.

The extraction work will be carried out with the help of the “watering can” and a crane, which moves the large blocks of sandstone. Thus, the constructions of the agora and the hypostyle surface will be made with the stones used as railings, walls, pillars, pavements or benches, obtaining a result of high technical and economic rationality in the project. Each stone placed in its proper place will perform a strict and necessary function, until the passage of time gives its patina to this calcareous rock, porous and permeable, of mixed composition that combines marine organisms with calcium carbonate.

PEDRERA is therefore built with a constructive solution that offers the site and that guarantees an optimization between the proposed idea and the current budget.



The idea of ​​the preliminary project is to incorporate, overcoming technological distances, those strategies that man has used to locate himself in the territory and protect himself from the weather. An issue where the orientation, the economy of the materials and their proximity to obtain, the constructive simplicity, etc. They represent the main factors.

Thus, the higher facings are built to protect from the north winds, the construction system is extremely sober and simple, obtained with a natural material that provides the same with the consequent savings in transport and economic benefit for the area and with proven durability and strength.

Sandstone is, in short, a natural material that does not require maintenance. And its use does not alter the possibility of closing its natural cycle.

The raft proposed as the backdrop of the stage is raised naturally. Aquatic plants will be responsible for purifying the water and providing the quarry with native wildlife.

Finally, the proposed vegetation – olive trees and rosemary – enjoy a low water requirement and a proven resistance to the effects of wind and sea water.

PEDRERA is an ecological proposal with high environmental sustainability.

L’edifici i el seu entorn

El solar té una forma rectangular fruit d’unir l’actual zona verda i un aparcament, constituint 2,348 m2 de superfície de solar i està situat a la parcel·la compresa entre els carrers des Pou, A i de ses escoles, limitant amb l’avinguda Verge del Toro en el Terme municipal d’Alaior.

L’entorn on s’ha de construir el nou Centre de Salut d’Alaior es caracteritza per la influencia de diferents factors a tenir en compte a l’hora de ubicar el nou edifici. Al costat nord-est limita amb l’avinguda Verge del Toro, important via d’accés a Alaior des de la resta de poblacions de l’illa a qui donarà servei el nou Centre de Salut (Es Mercadal i Ferreries, així com les urbanitzacions del voltant).A més a més s’hi alineen edificacions amb caràcter aïllat i compacte, amb un gra d’estructura urbana considerat de nou eixample (amb pb+2-3).

Al costat sud-oest (C/A) la parcel·la limita amb l’arribada del casc antic d’Alaior, caracteritzat per la tipologia de cases unifamiliars entre mitgeres amb pati posterior i façana d’un o dos “trast”(5mts) pb+2 o pb+1. Al costat nord-oest (Costa des Pou) limita amb una futura nova ordenació d’illa formada per habitatges en pb+2; amb clara línia de profunditat de façana i un interior d’illa verd amb aparcament públic. Al costat sud-est (C/ de ses escoles), una petita àrea enjardinada i parcel·les destinades a equipament escolar.

La ubicació del nou edifici dins la parcel·la

L’edifici cerca donar resposta al seu voltant i s’implanta paral·lelament al carrer des Pou retirant-se al màxim al carrer de ses escoles i avinguda Verge del Toro. Deixant que l’edifici respiri perimetralment per les seves façanes, creant aceres amples a manera de plaça on es preveu l’accés al Centre Sanitari.

Les característiques del nou edifici. Programa funcional

L’edifici té forma rectangular i es concebeix sota la idea generadora d’ésser l’extrem formal de la finalització de la trama urbana del casc antic d’Alaior. Un edifici amb personalitat pròpia que vol encaixar sense pretencions dins l’espai urbà ordenant-lo i integrant-se en un entorn divers on conviuen diferent usos: equipaments escolar i de serveis, habitatge pluri i unifamiliar. S’ha concebut un edifici compacte amb una distribució que respon a les necessitats del programa d’una manera molt clara. La claredat del programa genera un edifici on les sales d’espera lligades a les consultes es converteixen en eixos generadors de la forma de l’edifici entorn un gran atri central. L’atri central és el pulmó de l’edifici; donat que es tracta d’un espai bioclimàtic; suport del condicionament passiu de l’edifici.

Des de l’exterior, l’edifici, ens presenta una imatge introvertida que desapareix al seu interior. Un interior que es mostra amb molta llum natural; llum canviant i controlada per a les diferents èpoques de l’any. Les diferents àrees funcionals només són perceptibles des d’aquest gran buit interior de l’edifici.

S’ha optat per una geometria senzilla permetent canvis d’ús al llarg del temps. Per altra banda es tracta d’un edifici d’extrema senzillesa tècnica tant pel recorregut de les instal·lacions com per la resolució de l’estructura. El programa funcional es reparteix en planta baixa i planta primera tal com es mostra al quadre de superfícies que s’adjunta més endavant.

En resum, a la planta baixa hi trobem: la zona d’accés i recepció, la zona d’administració, les diferents zones de cures, extracció de mostres i serveis complementaris distribuïts al llarg de la façana des carrer des Pou. A la façana del carrer A s’hi distribueix la zona de serveis generals de l’edifici, així com els accessos de personal i serveis, connectant amb la zona d’atenció continuada que es distribueix al llarg de la façana del carrer de ses escoles; coincidint l’accés principal del Pac amb el del centre de salut concentrant els dos accessos principals (del centre i del Pac) en un mateix àmbit. L’accés principal dóna al gran espai pavimentat i arbrat entès com un eixamplament de la vorera a la façana de l’avinguda de Verge del Toro.

A la planta primera hi trobem els blocs de les diferents consultes tant de metge de família com pediatria, obstetrícia i dentista amb les corresponents consultes d’infermeria associades a cada consulta. En aquesta planta i situades als dos extrems curts s’hi distribueixen les sales de fisioterapia i pre-part així com el bloc de lavabos i ascensor que, verticalment coincideix a la planta baixa. Les escales d’accés a la planta primera, es recolzen dins el gran atri central tenint accés des dels corredors de circulació perimetrals i enteses com a volums tancats al mig d’un espai verd controlat al mig de l’edifici. Un espai ric i en constant moviment.

Criteris de sostenibilitat i eficiència energètica

Es planteja que l’edifici generi un consum mínim d’energia mitjançant l’optimització de la llum natural i de sistemes que captin l’energia solar, que forcin la ventilació natural a l’estiu i complementin la calefacció a l’hivern. Es planteja una construcció sostenible amb materials reciclables o reciclats i materials que causin un menor impacte ambiental tenint en compte l’anàlisi del cicle de vida. En general s’empraran materials que requereixin poc manteniment, desmuntables i estandarditzats i materials que potenciïn l’estalvi energètic. S’explica a l’apartat de memòria ambiental.

Ens preguntem com ha de posicionar-se perceptivament la Nova Estació Marítima en vers el viatger i la ciutat de Maó. El lloc a on es situarà es la trobada entre el camp natural i els molls industrials que existeixen actualment a l’altre riba del port de maó. L’entorn construït es del tot indiferent al fet del viatge, dipòsits de ciment, la base militar, la central tèrmica,…

La resposta es un edifici que es gira per rebre els vaixells i als viatgers, aquest moviment d’atenció no es indiferent a la ciutat, que des de la seva posició elevada veu com l’estació s’independitza geomètricament de l’entorn construït.

L’Estació es situa aixecada respecte el pla dels molls, sobre el promontori natural existent i final de la petita carena que baixa des de la muntanya, en un gest natural i a la vegada precís, com si hagués estat esperant sempre l’arribada de les naus.

La seva volumetria irregular reflexa aquest moviment, els diferents programes son continguts en franges construïdes que s’orienten i es separen , la coberta es descompon geomètricament en plans que es pleguen, que s’inclinen i es separen.

L’Estació es un edifici únic, que s’obre i es ramifica per veure i esser vist. Les passeres per accedir a les embarcacions són edifici, no s’entenen con elements independents, neixen de l’edifici com braços d’acollida.

No construïm sobre la natura,
construïm amb la natura

Menorca va ser declarada Reserva de la Biosfera 1993, gràcies a l’equilibri aconseguit entre l’economia, el consum de recursos i la conservació d’un patrimoni i d’un paisatge excepcionals. Un projecte concebut com a Centre d’Interpretació de tots els valors que impliquen aquest nomenament passa necessàriament pel terme sostenibilitat (segons l’Informe Brundtland de 1987, “Satisfer les necessitats de la generació actual sense comprometre la capacitat per satisfer les necessitats de les generacions futures”). I podem pensar, per tant, en l’equilibri abans esmentat:

  1. Sostenibilitat territorial: El centre parteix d’unes edificacions existents, per tant, tenim la oportunitat de canviar d’ús i reutilitzar-les, donat que es troben al mig d’una ANEI, segons el PTI. Recuperant un espai de gran valor ecològic obert a tothom.
  2. Sostenibilitat econòmica: s’ha d’aconseguir un centre que tendeixi a l’autosuficiència econòmica , és a dir d’uns mecanismes que permetin generar suficients ingressos per a mantenir l’estructura necessària del propi centre.
  3. Sostenibilitat arquitectònica: Es parteix de la idea de concebre uns edificis que eduquin, tant des del seu contingut com des del seu contenidor. Es projecten edificis bio climàtics i amb materials naturals (que tanquin el seu cicle de vida) i saludables sota quatre directius: energia, aigua, materials i residus.
  4. Sostenibilitat en la mobilitat: implantació de microbusos elèctrics.

Es recolleixen les idees que es plantegen a l’avantprojecte inicial interpretades des del punt de vista d’una idea arquitectònica global:

Partint que a les edificacions existents aïllades i inconnexes hi predomina el mateix sistema estructural i constructiu (estructura lleugera i construcció en sec). Es proposa cercar un element que doni una visió unitària i harmònica del conjunt. Construint un mur vegetal a base de troncs col·locats verticalment, variant la seva intensitat, on s’hi enfilen plantacions de fulla caduca aconseguint una imatge orgànica i funcional com a protector solar. Mur que és canviant, al llarg del seu recorregut, gràcies a la variació d’intensitats. Mur que lliga els edificis i crea recintes entre ells. Cercant la integració en el paisatge tant des de la visió des de l’exterior com des de l’interior. Murs que varien al llarg de l’any gràcies a les seves plantacions, murs que formen part de la natura, per què són concebuts amb un material natural, i tancaran el seu cicle de vida tornat a ella.

Les estructures metàl·liques existents es vesteixen mitjançant una pell de fusta amb aïllaments de suro, tant vertical a les façanes com inclinades a les cobertes, creant cambres ventilades, confiant que el propi edifici és suficient energèticament.

El diàleg de les edificacions amb el paisatge es complementa amb la resolució dels exteriors plantejant pèrgoles construïdes amb el mateix sistema que els murs vegetals i paviments que mantenen els asfalts existents retallant-los en els llocs on es creu convenient i dotant-los de color humanitzant-los. Per acabar d’aconseguir l’equilibri entre la humanització del lloc i el respecte per la natura i l’entorn les noves àrees pavimentades es plantegen amb la “pedra de cot” de Ferreries, característica del seu color vermell i format irregular.

El Centre d’interpretació de la Reserva l’espai i del medi natural, però sobretot ha de ser un projecte amb funcions educatives.

Aquesta variant és fonamental ja que ens emmarca de Biosfera de Menorca, Muntanya de S’ Enclusa, a Ferreries, es un equipament amb funcions múltiples, que ha d’ acollir els instruments per a garantir la preservació de els destinataris, és a dir els nois i noies de l’ensenyament reglat, els grups d’esplai, la gent de l’ oci cultural i d’altres. Amb tot, l’educació mediambiental i patrimonial, no equival a ensenyar. Educar vol dir canviar actituds, maneres de pensar. Aquesta és la funció d’un centre com aquest!

Donant resposta a la necessitat de reordenar l’espai per tal de comunicar peatonalment la Contramurada amb el carrer Josepa Rossinyol i la plaça de la Pau, la nova escola de música i dansa es concebeix a partir d’un joc de volums que organitzen el programa i defineixen una façana al llarg del nou passatge que comunicarà els dos àmbits urbans.

L’edifici i el seu entorn.

El nou edifici es recolza al llarg de les dues mitgeres existents seguint el pla d’ordenació urbana vigent. El nou volum i l’edifici situat al costat sud-est (actual seu de la COPE) defineixen un recorregut de forma irregular donades les pre existències; com si d’un desencaix entre el que és nou i el que és existent es tractés. Aquesta decisió es clau, ja que el que busca el nou volum es no consolidar l’edifici existent, ja que es un edifici que no compleix amb una de les necessitats bàsiques de l’emplaçament que es connectar de forma franca la contramurada amb la Plaça de la Pau. Es preveu i per tant es proposa que aquest edifici amb el temps sigui substituït. La seva ubicació defineix una nova façana al nou passatge, l’edifici resol la relació entre els dos capítols urbans donant moviment al recorregut peatonal. El nou edifici s’entén com un edifici pont entre dues realitats urbanes molt diferents, l’emblemàtica Contramurada que limita el casc antic de Ciutadella i el nou eixampla. Per aquest motiu el vestíbul de l’edifici es planteja també comunicat amb el passatge peatonal donant accés al mateix des de diferents punts i ubicant-hi el programa que requereix accés independent de l’edifici des de l’exterior

Les característiques del nou edifici

El conjunt de l’edifici es resol mitjançant dos volums units per la caixa de les escales i un gran espai buit que funciona a manera de gran lluerna que capta la llum i el calor del sol a l’interior de l’edifici. Al voltant d’aquest gran espai buit es resol el programa. A la planta baixa es troba la zona d’accés i sales amb el gran foyer juntament amb la sala d’audicions i la sala de la anda de música i les aules dels grups de música que tenen accés independent des de l’exterior. Al vestíbul d’accés orientat a la façana de la Contramurada hi trobem la secretaria i sala de professors juntament amb l’escala d’accés principal a la resta de plantes. La planta primera acull la zona de música on es distribueixen les 14 aules d’ensenyament instrumental, les 2 aules de llenguatge musical i les 3 aules de música de cambra i conjunts instrumentals juntament amb els lavabos de plant, així com una escala d’emergència a l’extrem del carrer Josepa Rossinyol donada la longitud dels recorreguts. La planta segona acull la zona de dansa i moviment on s’hi disposen les 2 aules de dansa i les 2 aules de musica i moviment, així com els vestuaris corresponents. Una planta soterrada acull els diferents arxius tant de l’escola de música com de la banda de música, així com les zones d’instal·lacions del conjunt de l’edifici. Es tracta d’un edifici introvertit donat que les diferents àrees funcionals només són perceptibles des de el gran buit interior de l’edifici. El tractament de façanes és arrebossat blanc integrat amb l’arquitectura del lloc. Serà la pell interior la que tractarà diferents materials i colors. S’ha optat per una geometria senzilla permetent canvis d’ús al llarg del temps. Per altra banda es tracta d’un edifici d’extrema senzillesa tècnica tant pel recorregut de les instal·lacions com per la resolució de l’estructura. Agilitzant el sistema de muntatge de l’esquelet i contribuint en la reducció de la producció de la producció de residus i costos d’obra.

Criteris de sostenibilitat i eficiència energètica

Es planteja que l’edifici generi un consum mínim d’energia mitjançant l’optimització de la llum natural i de sistemes que captin l’energia solar, que forcin la ventilació natural a l’estiu i complementin la calefacció a l’hivern. La col·locació de l’aïllament a l’exterior elimina els ponts tèrmics i també afavoreix a l’estalvi energètic. Es planteja una construcció sostenible amb materials reciclables o reciclats i materials que causin un menor impacte ambiental tenint en compte l’anàlisi del cicle de vida. En general s’empraran materials que requereixin poc manteniment, desmuntables i estandarditzats i materials que potenciïn l’estalvi energètic, permetent el bon aillament de l’ edifici aconseguint un bon confort i reduint el consum de la climatització. Es disposarà a la coberta de l’ edifici de plaques solars per la producció d’aigua calenta sanitària i per el funcionament dels murs radiants. Per complementar aquest sistema l’edifici disposa d’una caldera de Biomasa a la planta soterrani.