Residencia Geriátrica y Centro de Día en el antiguo Cuartel Duque de Crillon des Castell, Menorca
MEMORIA DE LA PROPUESTA

La persona, su vida, su biografía y su memoria son el eje central de la propuesta. Hacer de la experiencia de residir en Galería un momento de la vida de calidad, una experiencia enriquecedora. Con la domesticidad como elemento vehiculador. Más aún en tiempo post-pandemia, después de los aprendizajes del impacto de la Covid-19 en los edificios habitados por personas mayores. Al mismo tiempo, haciéndolo compatible y armonioso con la memoria y la lógica tipología y constructiva del edificio. Con su naturaleza, su historia y su inmenso valor patrimonial, que explican la identidad de Es Castell como pueblo, como comunidad, y de varios momentos trascendentes para la historia e identidad de la isla entera. Y reuniendo estos dos ejes, dos motivaciones importantes: la generación de la máxima permeabilidad en la transición exterior e interior, con las dos plazas a ambos lados del edificio; y una máxima eficiencia ambiental, como valor fundamental y complementario a la eficiencia energética de los sistemas propuestos.

 

DOMÉSTICA Implantación de los usos en el edificio y los valores patrimoniales

LA HABITACIÓN, LA CASA, ARRIBA. Se concibe una máxima privacidad para las personas y sus “viviendas”, “su casa”. Por eso se apuesta por la ubicación de los módulos de habitaciones en las plantas superiores, donde se desarrolla la vida personal e íntima de cada usuario. Con las habitaciones en la planta primera y segunda se consigue la optimización de las circulaciones verticales; y la disposición de los módulos comunes en zonas estratégicas que permitan optimizar los recursos de personal, liberando la rigidez de la planta. Los Módulos 1 y 2 se sitúan en la planta primera, aprovechando el carácter longitudinal de la planta, reconociendo a la vez la condición simétrica del edificio. En la planta segunda se organiza el Módulo 3, desdoblado en las dos torres perimetrales, conectando las dos partes del módulo con un corredor central, bajo la cumbrera del cuerpo central del edificio que permite acceder a los dos extremos de este módulo. En la cumbrera se organiza una gran luciérnaga captadora, que invade de luz el interior.

LOS ESPACIOS COMUNES Y CENTRO DE DE DÍA, EN PLANTA BAJA. Los usos comunes y los servicios que apoyan al usuario se sitúan en la planta baja, en relación con el patio y la plaza. Colocar los servicios de atención al usuario y trabajadores a nivel de planta baja facilita las comunicaciones entre trabajadores y también se genera interacción entre los dependientes a lo largo del día, en las zonas comunes del comedor y salas de estar en relación con el patio. Destaca el Centro de Día, que se ubica también en planta baja, en el extremo Norte del edificio, donde el acceso, diario y continuo, se producirá a pie. En el Sótano se sitúan determinados espacios de servicio, como la cocina, conectada bajo el comedor con un monta-cargas, lavandería y las salas de instalaciones. La zona de descarga logística, en el testero Sur, donde el desnivel respecto a la rasante de la calle puede funcionar, también, como perfecto muelle de carga y descarga.

 

Estrategias de interacción con el edificio
TIPO EDIFICADO Y SIMETRÍA. La morfología del edificio sirve para organizar así estos tres módulos. Se reconoce el eje de simetría. Esto permite construir los módulos dormitorios por fases, y sectorizar el edificio reconociendo este eje.

BAÑO COMPARTIDO Y RESPETO AL EDIFICIO. Se apuesta, de forma dominante, por organizar las habitaciones con baño compartido, mediante un vestíbulo de pre-entrada, que separa del corredor, da acceso al baño, a una zona de vestuario ya las dos habitaciones agrupadas. Esta situación permite la resolución del programa de los 3 Módulos propuestos, y minimizar los apeos en los muros pre-existentes que definen la crujía y corredor central. Una concepción emparejada de las habitaciones individuales, que reduce a la mitad las operaciones de vaciado y apeo, minimizando recursos y el impacto ambiental de la rehabilitación.

MATERIALIDAD Y TECTÓNICA. Marés, encalado, y madera. De pino, vista, en el interior, poniendo en valor cerchas pre-existentes y envigados. De madera pintada de verde inglés en las fachadas, como siempre han sido. La masividad del marés emblancado, en corredores centrales y envolvente, es un atributo que se reconoce y potencia, en busca de la inercia térmica que ofrece. Y se asume y reivindica la tectónica, ligera, descompuesta, del sistema de envigado y cerchas de cubierta. Un conjunto que aflora y queda a la vista porque las habitaciones se entienden como una caja constructiva autónoma en este bajocubierto, que aflora desde el pasillo central de planta segunda y las galerías en fachada.

LA GALERÍA. El Programa encomendado requiere, por un lado, cierta equidad dimensional de todas las habitaciones. Las ventanas de las fachadas del edificio, sin embargo, no están equidistantes. Por eso, se genera una galería lineal, un espacio almohada entre la fachada de confort de las habitaciones y la fachada preexistente. Una galería, un espacio semi exterior. Captador en invierno, en la fachada de Sudeste, que se asoma al patio privativo y la plazoleta trasera; refrescante en verano, en la fachada Noroeste, pl. Explanada.

 

COMUNIDAD Espacios comunitarios y la relación con los espacios exteriores

UN BALCON PARA CADA USUARIO. La galería permite regalar a cada usuario un “balcón” en un edificio de ventanas. Un espacio casi exterior, que la realidad post-pandemia ha hecho aflorar como imprescindible, especialmente en las residencias de gente mayor. La solución permite fomentar la interacción entre aquellos usuarios que lo deseen, evitando su aislamiento, en una situación de relativa intimidad. Y la posibilidad de cierre en la medianera de la galería entre parejas de habitaciones permite también el control de los residentes.

LA GALERÍA Y EL PATIO. En planta baja, además, la galería en la fachada trasera se ensancha; se incorpora así, en el patio de 4.5 m posterior. Una galería que permite que el exterior se apropie de parte de la planta baja interior. El edificio se proyecta hacia el exterior desde este espacio de transición, con el muro, pesado y de ventanas, de la fachada original. Una galería que, con doble filtros de cierre, se convierte en un gran captador en invierno, se protege con protecciones solares y ventila en verano.

LA GALERÍA Y LA PLAZA. La delicada intervención de la plaza de s’Esplanada de 2010, con una trama regular que reconoce el carácter abstracto del antiguo patio de armas británico, sirve para organizar también el espacio exterior posterior. No sólo el patio privativo del edificio, sino el espacio de la plazoleta exterior, concebido como un espacio libre y verde de transición, pacificado, que siguiendo esta trama ordena las plazas de aparcamiento restantes. Una trama que llega incluso a la galería. Un edificio en medio de una trama: un edificio que es escena, fachada a s’Esplanada; y, al mismo tiempo, tramoya, bisagra entre un espacio tradicionalmente entendido como subsidiario, que se califica.

 

ACCESIBILIDAD Accesibilidad universal y autonomía de los usuarios

ACCESO Y CONTROL. El programa es ágil y funcionalmente claro para permitir una gestión del edificio que facilite las circulaciones y evite aquellas innecesarias, o cruces que comprometan el mejor funcionamiento. El acceso principal es por el centro, con acceso a los dos ascensores.

ACCESIBLIDAD UNIVERSAL Y COMUNICACIONES VERTICALES. Se proponen soluciones que eliminen las barreras arquitectónicas, incorporando rampas accesibles y ascensores adaptados en todo el recorrido, interior como exterior del edificio. Se aprovechan las tres escaleras originales, reforzadas, que, debidamente sectorizadas, cumplen los requisitos normativos. Desde el espacio central de acceso en planta baja se puede llegar a cualquiera de las tres escaleras oa los dos núcleos de ascensor. Así, se puede acceder a los espacios íntimos de cada módulo habitacional sin interferir con los demás.

LA CALLE INTERIOR. Las circulaciones interiores se organizan de forma clara y amable. Se evitan soluciones que faciliten la desorientación de usuarios y familiares. Se huye de un carácter hospitalario de la residencia, por la idea de una calle por la que el residente pasea hasta llegar a “casa”.

 

 

EFICIENCIA AMBIENTAL Soluciones pasivas, no invasivas. Control energético

PASSIVE STRATEGIES. THERMAL INERTIA. Se identifica una de las enormes cualidades de las que dispone el cuartel, como es la gran masividad de sus muros estructurales, perimetrales y centrales, que ofrecen una enorme inercia térmica. De acumulación de calor en invierno, y refrescamiento en verano. Así como también su sótano, y la masividad de las bóvedas y galerías.

PASSIVE STRATEGIES. THE SENSING DEVICES. Identificada esta gran inercia, se introducen dos dispositivos captadores: el sistema de lucernarios en la cumbrera del cuerpo central, y las galerías en la fachada Sudeste. El sistema de lucernarios, con ventanas practicables, se dispone de forma cuidadosa y delicada, a fin de no alterar la silueta de la cumbrera, histórica, existente. El retroceso del cierre de las habitaciones y estares en Sudeste permite captar en invierno, generando un espacio de transición agradable para los usuarios. Y, especialmente, reducir el volumen del edificio a tratar o climatizar. Así, los módulos habitacionales y espacios comunes de planta baja son los espacios de máximo confort y tratamiento a efectos de climatización, y los espacios a cubierto, ligados a las galerías, pueden tratarse de manera menos exigente: se reduce así la demanda energética y huella ecológica del edificio.

ESTRATEGIAS PASIVAS. EFECTO VENTURIO Y TUBOS.
CANADIENES. El efecto Venturi de la luciérnaga central, una bóveda abierta, vinculada a los agujeros interiores de los corredores, aumentan la circulación interior del aire.

Arquitectos en acción: Concurso de anteproyectos de ordnación de Sa Punta

CANTERA. MEMORIA DE LA PROPUESTA

1. RELACIÓN DE LA PROPUESTA CON LA CIUDAD Y EL PUERTO

Esta plataforma situada entre la ciudad y el acantilado del puerto es un pedazo de territorio, en cierto aspecto inhóspito, dada su exposición a todos los vientos. Una característica que evidencia la escasa vegetación existente. Asimismo, esta geografía casi “peninsular” dificulta la accesibilidad de los usuarios y el control de un espacio libre de uso público bordeado de un gran desnivel y cuya urbanización no debería alterar la percepción de ser una “geografía” natural. En el marco de la intervención, PEDRERA se propone los siguientes objetivos:

 

2. DESCRIPCIÓN FORMAL

La nueva cantera de piedra arenisca o no-espacio, evita la sensación claustrofóbica propia de estos lugares que tienen el cielo como techo, con una profundidad de excavación máxima de dos metros respecto al nivel de la plataforma exterior, se llega al fondo gracias a una suave pendiente del 6%. Igualmente, este nuevo paisaje urbano producto del mundo de la piedra cortada se dilata con un segundo agujero de planta cuadrada girado respecto al primero para obtener la sensación de continuidad laberíntica, austera y monumental por la desnudez de una geometría esencial. Pero la invitación a visitar la entraña del acantilado debe venir anunciada desde el Paseo Marítimo. Por eso, con la fuerza cortante del disco que permite arrebatar a la roca piezas regular de notable tamaño, se proyecta un acceso ritual con la disposición de los bloques de 200x130x65 cm, conformando una especie de sala hipóstila, de indudables referencias simbólicas con el mundo milenario de la antigüedad.

Por último, el anteproyecto responde a la posición de atalaya de Sa Punta con la propuesta de una intervención puntual en el perímetro de la cornisa para instalar una ligera plataforma de madera desde donde contemplar el gran derrame geográfico que es el Puerto de Mahón.

 

3. FUNCIONALIDAD DE LA PROPUESTA

Además de ordenar el acceso a la plataforma donde es protagonista este espacio central extraído de la roca, la zona hipóstila acoge la construcción de una cafetería con servicios higiénicos de uso público. El emplazamiento de esta instalación directamente ligada al acceso responde tanto a la voluntad de hacerla visible como a la proximidad a infraestructuras básicas de la ciudad o al control de los accesos al nuevo equipamiento.

Las condiciones del solar y la servidumbre de un posible acceso rodado a los portales de las viviendas conectadas con la zona han dirigido el diseño hacia la liberación del lado levante. Así, un criterio de racionalidad aconseja la creación de una única estructura de circulación interna de uso público o restringido, desde el lado este del conjunto.

La creación de una organización lineal otorga un grado de flexibilidad y capacidad de soportar cambios sobre la idea proyectada.

 

4. RACIONALIDAD TÉCNICA Y ECONÓMICA DEL PROYECTO

El criterio básico del anteproyecto es ligar la intervención al contexto a partir de la extracción mecánica de la roca del propio subsuelo. Un trabajo a cielo abierto en un terreno llano y desnudo donde la máquina allará verticalmente convirtiéndose en una cantera de muros lisos y ángulos rectos.

El trabajo de extracción será realizado con la ayuda de la “regatadora” y una grúa, que desplaza a los grandes bloques de marés. Así, las construcciones del ágora y de la superficie hipóstila se realizará con las piedras empleadas como barandillas, muros, pilares, pavimentos o bancos, obteniendo un resultado de alta racionalidad técnica y económica en el proyecto. Cada piedra puesta en el lugar que le corresponda, cumplirá una función estricta y necesaria, hasta que el paso de los años dé su pátina a esta roca caliza, porosa y permeable, de composición mixta que combina organismos marinos con carbonato cálcico.

PEDRERA se construye, por tanto, con una solución constructiva que ofrece el sitio y que garantiza una optimización entre la idea propuesta y el presupuesto vigente.

 

5. EFICIENCIA ENERGÉTICA Y SOSTENIBILIDAD AMBIENTAL

La idea del anteproyecto es incorporar, salvando las distancias tecnológicas, aquellas estrategias que el hombre ha empleado para ubicarse en el territorio y protegerse de la climatología. Una cuestión en la que la orientación, la economía de los materiales y su proximidad de obtención, la simplicidad constructiva, etc. Representan los principales factores.

Así, los paramentos de mayor altura se levantan orientados a proteger de los vientos de tramontana, el sistema constructivo es extremadamente sobrio y sencillo, obtenido con un material natural que aporta lo mismo con el consecuente ahorro en el transporte y beneficio económico para la zona y con una durabilidad y resistencia comprobadas.

El marés es, en definitiva, un material natural que no requiere mantenimiento. Y su uso no altera la posibilidad de cerrar su ciclo natural.

La balsa propuesta como telón del escenario se plantea de forma natural. Plantas acuáticas serán las encargadas de depurar el agua y dotar a la cantera de fauna autóctona.

Por último, la vegetación propuesta -acebuches y romero- gozan de un bajo requerimiento hídrico y una acreditada resistencia a los efectos del viento y el agua marina.

PEDRERA es una propuesta ecológica y de alta sostenibilidad ambiental.

L’edifici i el seu entorn

El solar té una forma rectangular fruit d’unir l’actual zona verda i un aparcament, constituint 2,348 m2 de superfície de solar i està situat a la parcel·la compresa entre els carrers des Pou, A i de ses escoles, limitant amb l’avinguda Verge del Toro en el Terme municipal d’Alaior.

L’entorn on s’ha de construir el nou Centre de Salut d’Alaior es caracteritza per la influencia de diferents factors a tenir en compte a l’hora de ubicar el nou edifici. Al costat nord-est limita amb l’avinguda Verge del Toro, important via d’accés a Alaior des de la resta de poblacions de l’illa a qui donarà servei el nou Centre de Salut (Es Mercadal i Ferreries, així com les urbanitzacions del voltant).A més a més s’hi alineen edificacions amb caràcter aïllat i compacte, amb un gra d’estructura urbana considerat de nou eixample (amb pb+2-3).

Al costat sud-oest (C/A) la parcel·la limita amb l’arribada del casc antic d’Alaior, caracteritzat per la tipologia de cases unifamiliars entre mitgeres amb pati posterior i façana d’un o dos “trast”(5mts) pb+2 o pb+1. Al costat nord-oest (Costa des Pou) limita amb una futura nova ordenació d’illa formada per habitatges en pb+2; amb clara línia de profunditat de façana i un interior d’illa verd amb aparcament públic. Al costat sud-est (C/ de ses escoles), una petita àrea enjardinada i parcel·les destinades a equipament escolar.

La ubicació del nou edifici dins la parcel·la

L’edifici cerca donar resposta al seu voltant i s’implanta paral·lelament al carrer des Pou retirant-se al màxim al carrer de ses escoles i avinguda Verge del Toro. Deixant que l’edifici respiri perimetralment per les seves façanes, creant aceres amples a manera de plaça on es preveu l’accés al Centre Sanitari.

Les característiques del nou edifici. Programa funcional

L’edifici té forma rectangular i es concebeix sota la idea generadora d’ésser l’extrem formal de la finalització de la trama urbana del casc antic d’Alaior. Un edifici amb personalitat pròpia que vol encaixar sense pretencions dins l’espai urbà ordenant-lo i integrant-se en un entorn divers on conviuen diferent usos: equipaments escolar i de serveis, habitatge pluri i unifamiliar. S’ha concebut un edifici compacte amb una distribució que respon a les necessitats del programa d’una manera molt clara. La claredat del programa genera un edifici on les sales d’espera lligades a les consultes es converteixen en eixos generadors de la forma de l’edifici entorn un gran atri central. L’atri central és el pulmó de l’edifici; donat que es tracta d’un espai bioclimàtic; suport del condicionament passiu de l’edifici.

Des de l’exterior, l’edifici, ens presenta una imatge introvertida que desapareix al seu interior. Un interior que es mostra amb molta llum natural; llum canviant i controlada per a les diferents èpoques de l’any. Les diferents àrees funcionals només són perceptibles des d’aquest gran buit interior de l’edifici.

S’ha optat per una geometria senzilla permetent canvis d’ús al llarg del temps. Per altra banda es tracta d’un edifici d’extrema senzillesa tècnica tant pel recorregut de les instal·lacions com per la resolució de l’estructura. El programa funcional es reparteix en planta baixa i planta primera tal com es mostra al quadre de superfícies que s’adjunta més endavant.

En resum, a la planta baixa hi trobem: la zona d’accés i recepció, la zona d’administració, les diferents zones de cures, extracció de mostres i serveis complementaris distribuïts al llarg de la façana des carrer des Pou. A la façana del carrer A s’hi distribueix la zona de serveis generals de l’edifici, així com els accessos de personal i serveis, connectant amb la zona d’atenció continuada que es distribueix al llarg de la façana del carrer de ses escoles; coincidint l’accés principal del Pac amb el del centre de salut concentrant els dos accessos principals (del centre i del Pac) en un mateix àmbit. L’accés principal dóna al gran espai pavimentat i arbrat entès com un eixamplament de la vorera a la façana de l’avinguda de Verge del Toro.

A la planta primera hi trobem els blocs de les diferents consultes tant de metge de família com pediatria, obstetrícia i dentista amb les corresponents consultes d’infermeria associades a cada consulta. En aquesta planta i situades als dos extrems curts s’hi distribueixen les sales de fisioterapia i pre-part així com el bloc de lavabos i ascensor que, verticalment coincideix a la planta baixa. Les escales d’accés a la planta primera, es recolzen dins el gran atri central tenint accés des dels corredors de circulació perimetrals i enteses com a volums tancats al mig d’un espai verd controlat al mig de l’edifici. Un espai ric i en constant moviment.

Criteris de sostenibilitat i eficiència energètica

Es planteja que l’edifici generi un consum mínim d’energia mitjançant l’optimització de la llum natural i de sistemes que captin l’energia solar, que forcin la ventilació natural a l’estiu i complementin la calefacció a l’hivern. Es planteja una construcció sostenible amb materials reciclables o reciclats i materials que causin un menor impacte ambiental tenint en compte l’anàlisi del cicle de vida. En general s’empraran materials que requereixin poc manteniment, desmuntables i estandarditzats i materials que potenciïn l’estalvi energètic. S’explica a l’apartat de memòria ambiental.

Ens preguntem com ha de posicionar-se perceptivament la Nova Estació Marítima en vers el viatger i la ciutat de Maó. El lloc a on es situarà es la trobada entre el camp natural i els molls industrials que existeixen actualment a l’altre riba del port de maó. L’entorn construït es del tot indiferent al fet del viatge, dipòsits de ciment, la base militar, la central tèrmica,…

La resposta es un edifici que es gira per rebre els vaixells i als viatgers, aquest moviment d’atenció no es indiferent a la ciutat, que des de la seva posició elevada veu com l’estació s’independitza geomètricament de l’entorn construït.

L’Estació es situa aixecada respecte el pla dels molls, sobre el promontori natural existent i final de la petita carena que baixa des de la muntanya, en un gest natural i a la vegada precís, com si hagués estat esperant sempre l’arribada de les naus.

La seva volumetria irregular reflexa aquest moviment, els diferents programes son continguts en franges construïdes que s’orienten i es separen , la coberta es descompon geomètricament en plans que es pleguen, que s’inclinen i es separen.

L’Estació es un edifici únic, que s’obre i es ramifica per veure i esser vist. Les passeres per accedir a les embarcacions són edifici, no s’entenen con elements independents, neixen de l’edifici com braços d’acollida.

No construïm sobre la natura,
construïm amb la natura

Menorca va ser declarada Reserva de la Biosfera 1993, gràcies a l’equilibri aconseguit entre l’economia, el consum de recursos i la conservació d’un patrimoni i d’un paisatge excepcionals. Un projecte concebut com a Centre d’Interpretació de tots els valors que impliquen aquest nomenament passa necessàriament pel terme sostenibilitat (segons l’Informe Brundtland de 1987, “Satisfer les necessitats de la generació actual sense comprometre la capacitat per satisfer les necessitats de les generacions futures»). I podem pensar, per tant, en l’equilibri abans esmentat:

  1. Sostenibilitat territorial: El centre parteix d’unes edificacions existents, per tant, tenim la oportunitat de canviar d’ús i reutilitzar-les, donat que es troben al mig d’una ANEI, segons el PTI. Recuperant un espai de gran valor ecològic obert a tothom.
  2. Sostenibilitat econòmica: s’ha d’aconseguir un centre que tendeixi a l’autosuficiència econòmica , és a dir d’uns mecanismes que permetin generar suficients ingressos per a mantenir l’estructura necessària del propi centre.
  3. Sostenibilitat arquitectònica: Es parteix de la idea de concebre uns edificis que eduquin, tant des del seu contingut com des del seu contenidor. Es projecten edificis bio climàtics i amb materials naturals (que tanquin el seu cicle de vida) i saludables sota quatre directius: energia, aigua, materials i residus.
  4. Sostenibilitat en la mobilitat: implantació de microbusos elèctrics.

Es recolleixen les idees que es plantegen a l’avantprojecte inicial interpretades des del punt de vista d’una idea arquitectònica global:

Partint que a les edificacions existents aïllades i inconnexes hi predomina el mateix sistema estructural i constructiu (estructura lleugera i construcció en sec). Es proposa cercar un element que doni una visió unitària i harmònica del conjunt. Construint un mur vegetal a base de troncs col·locats verticalment, variant la seva intensitat, on s’hi enfilen plantacions de fulla caduca aconseguint una imatge orgànica i funcional com a protector solar. Mur que és canviant, al llarg del seu recorregut, gràcies a la variació d’intensitats. Mur que lliga els edificis i crea recintes entre ells. Cercant la integració en el paisatge tant des de la visió des de l’exterior com des de l’interior. Murs que varien al llarg de l’any gràcies a les seves plantacions, murs que formen part de la natura, per què són concebuts amb un material natural, i tancaran el seu cicle de vida tornat a ella.

Les estructures metàl·liques existents es vesteixen mitjançant una pell de fusta amb aïllaments de suro, tant vertical a les façanes com inclinades a les cobertes, creant cambres ventilades, confiant que el propi edifici és suficient energèticament.

El diàleg de les edificacions amb el paisatge es complementa amb la resolució dels exteriors plantejant pèrgoles construïdes amb el mateix sistema que els murs vegetals i paviments que mantenen els asfalts existents retallant-los en els llocs on es creu convenient i dotant-los de color humanitzant-los. Per acabar d’aconseguir l’equilibri entre la humanització del lloc i el respecte per la natura i l’entorn les noves àrees pavimentades es plantegen amb la “pedra de cot” de Ferreries, característica del seu color vermell i format irregular.

El Centre d’interpretació de la Reserva l’espai i del medi natural, però sobretot ha de ser un projecte amb funcions educatives.

Aquesta variant és fonamental ja que ens emmarca de Biosfera de Menorca, Muntanya de S’ Enclusa, a Ferreries, es un equipament amb funcions múltiples, que ha d’ acollir els instruments per a garantir la preservació de els destinataris, és a dir els nois i noies de l’ensenyament reglat, els grups d’esplai, la gent de l’ oci cultural i d’altres. Amb tot, l’educació mediambiental i patrimonial, no equival a ensenyar. Educar vol dir canviar actituds, maneres de pensar. Aquesta és la funció d’un centre com aquest!

Donant resposta a la necessitat de reordenar l’espai per tal de comunicar peatonalment la Contramurada amb el carrer Josepa Rossinyol i la plaça de la Pau, la nova escola de música i dansa es concebeix a partir d’un joc de volums que organitzen el programa i defineixen una façana al llarg del nou passatge que comunicarà els dos àmbits urbans.

L’edifici i el seu entorn.

El nou edifici es recolza al llarg de les dues mitgeres existents seguint el pla d’ordenació urbana vigent. El nou volum i l’edifici situat al costat sud-est (actual seu de la COPE) defineixen un recorregut de forma irregular donades les pre existències; com si d’un desencaix entre el que és nou i el que és existent es tractés. Aquesta decisió es clau, ja que el que busca el nou volum es no consolidar l’edifici existent, ja que es un edifici que no compleix amb una de les necessitats bàsiques de l’emplaçament que es connectar de forma franca la contramurada amb la Plaça de la Pau. Es preveu i per tant es proposa que aquest edifici amb el temps sigui substituït. La seva ubicació defineix una nova façana al nou passatge, l’edifici resol la relació entre els dos capítols urbans donant moviment al recorregut peatonal. El nou edifici s’entén com un edifici pont entre dues realitats urbanes molt diferents, l’emblemàtica Contramurada que limita el casc antic de Ciutadella i el nou eixampla. Per aquest motiu el vestíbul de l’edifici es planteja també comunicat amb el passatge peatonal donant accés al mateix des de diferents punts i ubicant-hi el programa que requereix accés independent de l’edifici des de l’exterior

Les característiques del nou edifici

El conjunt de l’edifici es resol mitjançant dos volums units per la caixa de les escales i un gran espai buit que funciona a manera de gran lluerna que capta la llum i el calor del sol a l’interior de l’edifici. Al voltant d’aquest gran espai buit es resol el programa. A la planta baixa es troba la zona d’accés i sales amb el gran foyer juntament amb la sala d’audicions i la sala de la anda de música i les aules dels grups de música que tenen accés independent des de l’exterior. Al vestíbul d’accés orientat a la façana de la Contramurada hi trobem la secretaria i sala de professors juntament amb l’escala d’accés principal a la resta de plantes. La planta primera acull la zona de música on es distribueixen les 14 aules d’ensenyament instrumental, les 2 aules de llenguatge musical i les 3 aules de música de cambra i conjunts instrumentals juntament amb els lavabos de plant, així com una escala d’emergència a l’extrem del carrer Josepa Rossinyol donada la longitud dels recorreguts. La planta segona acull la zona de dansa i moviment on s’hi disposen les 2 aules de dansa i les 2 aules de musica i moviment, així com els vestuaris corresponents. Una planta soterrada acull els diferents arxius tant de l’escola de música com de la banda de música, així com les zones d’instal·lacions del conjunt de l’edifici. Es tracta d’un edifici introvertit donat que les diferents àrees funcionals només són perceptibles des de el gran buit interior de l’edifici. El tractament de façanes és arrebossat blanc integrat amb l’arquitectura del lloc. Serà la pell interior la que tractarà diferents materials i colors. S’ha optat per una geometria senzilla permetent canvis d’ús al llarg del temps. Per altra banda es tracta d’un edifici d’extrema senzillesa tècnica tant pel recorregut de les instal·lacions com per la resolució de l’estructura. Agilitzant el sistema de muntatge de l’esquelet i contribuint en la reducció de la producció de la producció de residus i costos d’obra.

Criteris de sostenibilitat i eficiència energètica

Es planteja que l’edifici generi un consum mínim d’energia mitjançant l’optimització de la llum natural i de sistemes que captin l’energia solar, que forcin la ventilació natural a l’estiu i complementin la calefacció a l’hivern. La col·locació de l’aïllament a l’exterior elimina els ponts tèrmics i també afavoreix a l’estalvi energètic. Es planteja una construcció sostenible amb materials reciclables o reciclats i materials que causin un menor impacte ambiental tenint en compte l’anàlisi del cicle de vida. En general s’empraran materials que requereixin poc manteniment, desmuntables i estandarditzats i materials que potenciïn l’estalvi energètic, permetent el bon aillament de l’ edifici aconseguint un bon confort i reduint el consum de la climatització. Es disposarà a la coberta de l’ edifici de plaques solars per la producció d’aigua calenta sanitària i per el funcionament dels murs radiants. Per complementar aquest sistema l’edifici disposa d’una caldera de Biomasa a la planta soterrani.

L’escola d’educació infantil des Mercadal es trobava a l’interior d’un pati d’illa de perímetre irregular, també utilitzat com a parc. Les façanes a aquest parc eren les mitgeres posteriors dels habitatges veïns. Així, l’ampliació i reforma de l’escola Arc de Sant Martí es proposà en un buit dins el teixit urbà d’habitatges entre mitgeres amb patis posteriors.

En la implantació es buscà mantenir el màxim d’espai lliure possible, integrant la nova ampliació als patis. Així, l’edifici es configura al llarg de les mitgeres existents, amb esponjaments mitjançant petits patis i amb la voluntat de donar noves façanes al pati interior d’illa: façanes verticals per l’escola, que generen un nou pati i coberta enjardinada entesa com façana horitzontal. També s’ha provocat visualització del nou edifici des del carrer i una relació franca amb l’edifici existent.

L’escola infantil de 2 línies es planteja com un edifici obert —on totes les circulacions són exteriors— i en planta baixa (excepte edifici existent). Quatre edificis connectats per un porxo resolen el programa. Així, la formalització de l’edifici es concreta en un pla horitzontal que uneix els 4 edificis, inclinant-se finalment per formar la sala multiusos. Els espais exteriors es poden dividir en tres categories: la zona d’accés, el pati central i els patis d’aula.

El sistema constructiu simple i habitual a l’illa: estructura de pilars metàl·lics i sostre unidireccional de biguetes de formigó, obra de fàbrica de bloc de formigó arrebossada, coberta aljub enjardinada i acabats interiors en sec.

Els materials escollits són la fusta de pi per les fusteries exteriors, el linòleum pel paviment interior i formigó i sauló per a l’exterior. Pel que fa a revestiments i mobiliari es triaren panell de resines fenòliques, guix laminar i plafons OSB.

L’escola d’educació infantil des Mercadal es trobava a l’interior d’un pati d’illa de perímetre irregular, també utilitzat com a parc. Les façanes a aquest parc eren les mitgeres posteriors dels habitatges veïns. Així, l’ampliació i reforma de l’escola Arc de Sant Martí es proposà en un buit dins el teixit urbà d’habitatges entre mitgeres amb patis posteriors.

En la implantació es buscà mantenir el màxim d’espai lliure possible, integrant la nova ampliació als patis. Així, l’edifici es configura al llarg de les mitgeres existents, amb esponjaments mitjançant petits patis i amb la voluntat de donar noves façanes al pati interior d’illa: façanes verticals per l’escola, que generen un nou pati i coberta enjardinada entesa com façana horitzontal. També s’ha provocat visualització del nou edifici des del carrer i una relació franca amb l’edifici existent.

L’escola infantil de 2 línies es planteja com un edifici obert —on totes les circulacions són exteriors— i en planta baixa (excepte edifici existent). Quatre edificis connectats per un porxo resolen el programa. Així, la formalització de l’edifici es concreta en un pla horitzontal que uneix els 4 edificis, inclinant-se finalment per formar la sala multiusos. Els espais exteriors es poden dividir en tres categories: la zona d’accés, el pati central i els patis d’aula.

El sistema constructiu simple i habitual a l’illa: estructura de pilars metàl·lics i sostre unidireccional de biguetes de formigó, obra de fàbrica de bloc de formigó arrebossada, coberta aljub enjardinada i acabats interiors en sec.

Els materials escollits són la fusta de pi per les fusteries exteriors, el linòleum pel paviment interior i formigó i sauló per a l’exterior. Pel que fa a revestiments i mobiliari es triaren panell de resines fenòliques, guix laminar i plafons OSB.