CO21001 Concurs, Públic

Residència geriàtrica i centre de dia
Ubicació
Es Castell. Menorca
Any
2021
Superfície
3.193 m2
Equip
EMMAMARTÍ ARQUITECTURA +
Cristina Moll +
LA MAR D’ARQUITECTES
Imatges
Laura Escandell
Col·laboradors
Societat Orgànica
Carla Conill, Arquitecte

Residència Geriàtrica i Centre de Dia a l’antic Quarter Duc de Crillon des Castell, Menorca
MEMÒRIA DE LA PROPOSTA La persona, la seva vida, la seva biografia i la seva memòria són l’eix central de la proposta. Fer de l’experiència de residir a Galeria un moment de la vida de qualitat, una experiència enriquidora. Amb la domesticitat com a element vehiculant. Més encara en temps post-pandèmia, després dels aprenentatges de l’impacte de la Covid-19 en els edificis habitats per persones grans. Al mateix temps, fent-ho compatible i harmoniós amb la memòria i la lògica tipologia i constructiva de l’edifici. Amb la seva naturalesa, la seva història i el seu immens valor patrimonial, que expliquen la identitat d’Es Castell com a poble, com a comunitat, i de diversos moments transcendents per a la història i identitat de l’illa sencera. I reunint aquests dos eixos, dues motivacions importants: la generació de la màxima permeabilitat en la transició exterior i interior, amb les dues places a banda i banda de l’edifici; i una màxima eficiència ambiental, com a valor fonamental i complementari a l’eficiència energètica dels sistemes proposats.

 

DOMÈSTICA Implantació dels usos dins l’edifici i els valors patrimonials L’HABITACIÓ, LA CASA, A DALT. Es concep una màxima privacitat per a les persones i els seus “habitatges”, “casa seva”. Per això s’aposta per la ubicació dels mòduls d’habitacions a les plantes superiors, on es desenvolupa la vida personal i íntima de cada usuari. Amb les habitacions a la plantes primera i segona s’aconsegueix l’optimització de les circulacions verticals; i la disposició dels mòduls comuns en zones estratègiques que permetin optimitzar els recursos de personal, tot alliberant la rigidesa de la planta. Els Mòduls 1 i 2 es situen a la planta primera, aprofitant el caràcter longitudinal de la planta, i reconeixent alhora la condició simètrica de l’edifici. A la planta segona s’organitza el Mòdul 3, desdoblat en les dues torres perimetrals, connectant les dues parts del mòdul amb un corredor central, sota el carener del cos central de l’edifici que permet accedir als dos extrems d’aquest mòdul. Al carener s’organitza una gran lluerna captadora, que envaeix de llum l’interior.

ELS ESPAIS COMUNS I CENTRE DE DE DIA, EN PLANTA BAIXA. Els usos Comuns i els Serveis que donen suport a l’usuari es situen a la planta baixa, en relació amb el pati i la plaça. Col·locar el serveis d’atenció a l’usuari i treballadors a nivell de planta baixa facilita les comunicacions entre treballadors i també es genera interacció entre els dependents al llarg del dia, a les zones comunes del menjador i sales de estar en relació amb el pati. Destaca el Centre de Dia, que s’ubica també en planta baixa, a l’extrem Nord de l’edifici, on l’accés, diari i continu, es produirà a peu pla. Al Soterrani es situen determinats espais de servei, com la cuina, connectada sota el menjador amb un munta-càrregues, la bugaderia i les sales d’instalꞏlacions. La zona de descàrrega logística, a la testera Sud, on el desnivell respecte la rasant del carrer pot funcionar, també, com a perfecte moll de càrrega i descàrrega.

 

Estratègies d’interacció amb l’edifici
TIPUS EDIFICAT I SIMETRIA. La morfologia de l’edifici serveix per organitzar, així, aquests tres mòduls. Es reconeix l’eix de simetria. Això permet construir els mòduls dormitoris per fases, i sectoritzar l’edifici reconeixent d’aquest eix.

BANY COMPARTIT I RESPECTE A L’EDIFICI. S’aposta, de manera dominant, per organitzar les habitacions amb bany compartit, mitjançant un vestíbul de pre-entrada, que separa del corredor, dóna accés al bany, a una zona de vestidor i a les dues habitacions agrupades. Aquesta situació permet la resolució del programa dels 3 Mòduls proposats, i minimitzar els estintolaments als murs pre-existents que defineixen la crugia i corredor central. Una concepció aparellada de les habitacions individuals, que redueix a la meitat les operacions de buidatge i estintolament, minimitzant recursos i l’impacte ambiental de la rehabilitació.

MATERIALITAT I TECTÒNICA. Marès, emblancat, i fusta. De pi, vista, a l’interior, posant en valor encavallades pre-existents i embigats. De fusta pintada de verd anglès a les façanes, com sempre han estat. La massivitat del marès emblancat, en corredors centrals i envolupant, és un atribut que es reconeix i potencia, a la recerca de la inèrcia tèrmica que ofereix. I s’assumeix i reivindica la tectònica, lleugera, descomposta, del sistema d’embigat i encavallades de coberta. Un conjunt que aflora i resta a la vista perquè les habitacions s’entenen com una caixa constructiva autònoma a aquest sotacobert, que aflora des del corredor central de planta segona i les galeries a façana.

LA GALERIA. El Programa encomanat requereix, d’una banda, un certa equitat dimensional de totes les habitacions. Les finestres de les façanes de l’edifici, en canvi, no estan equidistants. Per això, es genera una galeria lineal, un espai coixí entre la façana de confort de les habitacions i la façana pre-existent. Una galeria, un espai semi exterior. Captador a l’hivern, a la façana de Sud-Est, que s’aboca al pati privatiu i la placeta posterior; refrescant a l’estiu, a la façana Nord-Oest, pl. Esplanada.

 

COMUNITAT Espais comunitaris i la relació amb els espais exteriors

UN BALCÓ PER A CADA USUARI. La galeria permet regalar a cada usuari un “balcó” en un edifici de finestres. Un espai gairebé exterior, que la realitat post-pandèmia ha fet aflorar com a imprescindible, especialment a les residències de gent grans. La solució permet fomentar la interacció entre aquells usuaris que ho desitgin, evitant el seu aïllament, en una situació de relativa intimitat. I la possibilitat de tancament a la mitgera de la galeria entre parelles d’habitacions permet també el control dels residents.

LA GALERIA I EL PATI. En planta baixa, a més, la galeria a la façana posterior s’eixampla; s’incorpora així, al pati de 4.5 m posterior. Una galeria que permet que l’exterior s’apropiï de part de la planta baixa interior. L’edifici es projecta cap a l’exterior des d’aquest espai de transició, amb el mur, pesat i de finestres, de la façana original. Una galeria que, amb doble filtres de tancament, esdevé un gran captador a l’hivern, es protegeix amb proteccions solars i ventila a l’estiu.

LA GALERIA I LA PLAÇA. La delicada intervenció de la plaça de s’Esplanada de 2010, amb una trama regular que reconeix el caràcter abstracte de l’antic pati d’armes britànic, serveix per organitzar també l’espai exterior posterior. No només el pati privatiu de l’edifici, si no l’espai de la placeta exterior, concebut com un espai lliure i verd de transició, pacificat, que seguint aquesta trama ordena les places d’aparcament restants. Una trama que arriba, fins i tot, a la galeria. Un edifici enmig d’una trama: un edifici que és escena, façana a s’Esplanada; i, alhora, tramoia, frontissa entre un espai tradicionalment entès com a subsidiari, que es qualifica.

 

ACCESSIBILITAT Accessibilitat universal i autonomia dels usuaris

ACCÉS I CONTROL. El programa és àgil i funcionalment clar per permetre una gestió de l’edifici que faciliti les circulꞏlacions i eviti aquelles innecessàries, o encreuaments que comprometin el millor funcionament. L’accés principal és pel centre, amb accés als dos ascensors.

ACCESSIBLITAT UNIVERSAL I COMUNICACIONS VERTICALS. Es proposen solucions que eliminen les barreres arquitectòniques, incorporant rampes accessibles i ascensors adaptats en tot el recorregut, interior com exterior de l’edifici. S’aprofiten les tres escales originals, reforçades, que, degudament sectoritzades, compleixen els requisits normatius. Des de l’espai central d’accés en planta baixa es pot arribar a qualsevol de les tres escales o als dos nuclis d’ascensor. Així, es pot accedir als espais íntims de cada mòdul habitacional sense interferir amb els altres.

EL CARRER INTERIOR. Les circulacions interiors s’organitzen de manera clara i amable. S’eviten solucions que facilitin la desorientació dels usuaris i familiars. Es defuig d’un caràcter hospitalari de la residència, per la idea d’un carrer pel què el resident passeja fins arribar a “casa”.

 

 

EFICIÈNCIA AMBIENTAL Solucions passives, no invasives. Control energètic

ESTRATÈGIES PASSIVES. LA INÈRCIA TÈRMICA S’identifica una de les enormes qualitats de que disposa el quarter, com és la gran massivitat dels seus murs estructurals, perimetrals i centrals, que ofereixen una enorme inèrcia tèrmica. D’acumulació de calor a l’hivern, i refrescament a l’estiu. Així com també el seu soterrani, i la massivitat de les voltes i galeries.

ESTRATÈGIES PASSIVES. ELS DISPOSITIUS CAPTADORS. Identificada aquesta gran inèrcia, s’introdueixen dos dispositius captadors: el sistema de lluernes al carener del cos central, i les galeries a la façana Sud-Est. El sistema de lluernes, amb finestres practicables, es disposa de manera curosa i delicada, a fi de no alterar la silueta del carener, històric, existent. La reculada del tancament de les habitacions i estars a Sud-est permet captar a l’hivern, i generar un espai de transició agradable per als usuaris. I, especialment, reduir el volum de l’edifici a tractar o climatitzar. Així, el mòduls habitacionals i espais comuns de planta baixa són els espais de màxim confort i tractament a efectes de climatització, i els espais sota cobert, lligats a les galeries, poden tractar-se de manera menys exigent: es redueix així la demanda energètica i petjada ecològica de l’edifici.

ESTRATÈGIES PASSIVES. EFECTE VENTURI I TUBS
CANADENCS. L’efecte Venturi de la lluerna central, una volta oberta, vinculada als forats interiors dels corredors, augmenten la circulació interior de l’aire i multipliquen la ventilació creuada. D’altra banda, la gran inèrcia tèrmica del subsòl i dels aljubs pre-existents s’aprofita, travessant aquests espais un sistema de “tubs canadencs”, a la recerca de temperatures més baixes i estables.