CO14001 Concurs, Públic

Ordenació de Sa Punta
Ubicació
Maó. Menorca
Any
2014
Superfície
5.020 m2
Equip
EMMAMARTÍ ARQUITECTURA +
Joan Enric Vilardell Santacana

Arquitectes en acció: Concurs d’Avantprojectes d’ordenació de Sa Punta.

PEDRERA. MEMÒRIA DE LA PROPOSTA

1. RELACIÓ DE LA PROPOSTA AMB LA CIUTAT I EL PORT

Aquesta plataforma situada entre la ciutat i el penya-segat del port és un tros de territori, en cert aspecte inhòspit, atesa la seva exposició a tots els vents. Una característica que evidencia l’escassa vegetació existent. Igualment, aquesta geografia quasi “peninsular” dificulta l’accessibilitat dels usuaris i el control d’un espai lliure d’ús públic bordejat d’un gran desnivell i la urbanització del qual no hauria d’alterar la percepció de ser una “geografia” natural. En el marc de la intervenció, PEDRERA és proposa els següents objectius:

  • No alterar l’actual percepció portuària de la plataforma, entesa com un parament en “estat natural”, minvant els efectes de la ordenació sobre la cornisa portuària. En conseqüència, PEDRERA aposta per mantenir i completar la vegetació que conforma un cinturó de seguretat al voltant del llarg perímetre del penya-segat. La continuïtat d’aquesta anella vegetal, que introdueix la planta del romaní, només es veu trencada per l’accés als habitatges i la creació d’un excel·lent mirador sobre la rasa portuària.
  • Atesa la forta exposició al vent, de la superfície objecte d’ordenació, PEDRERA pretén configurar un nou espai pel procediment de crear un buit en el paisatge, al excavar per mitjans mecànics un forat central on allotjar les futures activitats d’oci. L’espai deixat per les pedres podrà oferir lloc per activitats socials com concerts, exposicions o el que es vulgui organitzar. Aquest no-edifici, aquest buit obtingut del subsòl permetrà un ús versàtil de Sa Punta, una redossa contra el vent.
  • Evitar la implantació de materials aliens a l’entorn, realitzant una operació d’aprofitament d’aquesta hectàrea de la cornisa portuària amb el recurs a la pròpia geologia, ja avaluada per especialistes i amb una informació disponible que atorga viabilitat al projecte. És, per tant, una operació autosuficient.

 

2. DESCRIPCIÓ FORMAL

La nova pedrera de marès o no-espai, evita la sensació claustrofòbica pròpia d’aquests indrets que tenen el cel com sostre, amb una profunditat d’excavació màxima de dos metres respecte el nivell de la plataforma exterior, s’arriba al fons gràcies a una suau pendent del 6%. Igualment, aquest nou paisatge urbà producte del món de la pedra tallada es dilata amb un segon forat de planta quadrada girat respecte el primer per obtenir la sensació de continuïtat laberíntica, austera i monumental per la nuesa d’una geometria essencial. Però la invitació a visitar l’entranya del penya-segat ha de venir anunciada des del Passeig Marítim. Per això, amb la força tallant del disc que permet arrabassar a la roca peces regular de notable mida, es projecte un accés ritual amb la disposició dels blocs de 200x130x65 cm, conformant una mena de sala hipòstila, d’indubtables referències simbòliques amb el món mil·lenari de l’antiguitat.

Per últim, l’avantprojecte respon a la posició de talaia de Sa Punta amb la proposta d’una intervenció puntual en el perímetre de la cornisa per instal·lar una lleugera plataforma de fusta des d’on contemplar la gran esqueixada geogràfica que és el Port de Maó.

 

3. FUNCIONALITAT DE LA PROPOSTA

A més d’ordenar l’accés a la plataforma on és protagonista aquest espai central extret de la roca, la zona hipòstila acull la construcció d’una cafeteria amb serveis higiènics d’ús públic. L’emplaçament d’aquesta instal·lació directament lligada a l’accés respon tant a la voluntat de fer-la visible com a la proximitat a infraestructures bàsiques de la ciutat o al control dels accessos al nou equipament. Les condicions del solar i la servitud d’un possible accés rodat als portals dels habitatges connectats amb la zona han adreçat el disseny cap a l’alliberament del costat llevant. Així, un criteri de racionalitat aconsella la creació d’una única estructura de circulació interna d’ús públic o restringit, des de la banda est del conjunt.

La creació d’una organització lineal atorga un interessant grau de flexibilitat i capacitat de suportar canvis sobre la idea projectada.

 

4. RACIONALITAT TÈCNICA I ECONÒMICA DEL PROJECTE

El criteri bàsic de l’avantprojecte és lligar la intervenció al context a partir de l’extracció mecànica de la roca del propi subsòl. Un treball a cel obert en un terreny pla i nu on la màquina allarà verticalment esdevenint una pedrera de murs llisos i angles rectes.

El treball d’extracció serà realitzat amb l’ajut de la “regatadora” i una grua, que desplaça els grans blocs de marès. Així, les construccions de l’àgora i de la superfície hipòstila es realitzarà amb les pedres emprades com a baranes, murs, pilars, paviments o bancs, obtenint un resultat d’alta racionalitat tècnica i econòmica en el projecte. Cada pedra posada en el lloc que li correspongui, acomplirà una funció estricta i necessària, fins que el pas dels anys doni la seva pàtina a aquesta roca calcària, porosa i permeable, de composició mixta que combina organismes marins amb carbonat càlcic.

PEDRERA es construeix, per tant, amb una solució constructiva que ofereix el lloc i que garanteix una optimització entre la idea proposada i el pressupost vigent.

 

5. EFICIÈNCIA ENERGÈTICA I SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

La idea de l’avantprojecte és incorporar, salvant les distàncies tecnològiques, aquelles estratègies que l’home ha emprat per situar-se en el territori i protegir-se de la climatologia. Una qüestió on la orientació, l’economia dels materials i la seva proximitat d’obtenció, la simplicitat constructiva, etc. Representen els factors principals.

Així, els paraments de major alçada s’aixequen orientats a protegir dels vents de tramuntana, el sistema constructiu és extremadament sobri i senzill, obtingut amb un material natural que aporta el mateix amb el conseqüent estalvi en el transport i benefici econòmic per a la zona i amb una durabilitat i resistència comprovades.

El marès és, en definitiva, un material natural que no requereix de manteniment. I ‘ús que se’n farà no altera la possibilitat de tancar el seu cicle natural.

La bassa proposada com a teló de l’escenari es planteja de manera natural. Plantes aquàtiques seran les encarregades de depurar l’aigua i de dotar a la pedrera de fauna autòctona.

Per últim, la vegetació proposada -ullastres i romaní- gaudeixen d’un baix requeriment hídric i una acreditada resistència als efectes del vent i l’aigua marina.

PEDRERA és una proposta ecològica i d’alta sostenibilitat ambiental.