Per tal de poder aconseguir uns espais diàfans, definits pel caràcter dels seus materials i especialment pels seus volums, es van eliminar tots els elements que no eren propis de l’edifici original. Eliminar envans, treure lo que no és necessari i conservar els materials d’origen, sanejant-los, pintant-los de blanc per exemple, però sense eliminar les seves imperfeccions. El resultat són espais amplis, amb llum sense esborrar del tota la historia, les vivències que hi ha hagut i això li dóna aquest punt d’ànima, d’espai viu. Aquesta primera intervenció ens va donar dos espais diàfans per a introduir els elements justos per al nou ús, ben pensats, dissenyats i triats.

L’objectiu és aconseguir espais de treball càlids, acollidors, que convidin a compartir i que incentivin a la creativitat i l’obertura de ment.

L’objectiu era una intervenció mínima. Per exemple, les parets de marès estaven plenes d’imperfeccions, petits foradets, forats més grans, etc… es van en el seu estat original, pintant-les de color blanc per a conservar la textura del mur. D’aquesta manera continuen tenint vida.

A la planta baixa, es va optar per un paviment de formigó polit, que tampoc buscava ser perfecte. A la planta primera es van conservar els diferents paviments existents que dibuixen les estances que havia tingut l’edifici.

Es van mantenir els sostres que donen espais de quasi 6 m d’alçada, de bigues i fires de fusta i entrebigat de quarts de marès. I aquesta alçada es ressalta amb la làmpada de sostre per exemple, o amb el tub de la xemeneia que ha de pujar més de 4 m per arribar a dalt.

Totes les instal·lacions estan concentrades a la zona de cuina i banys, des de la planta baixa fins a la planta coberta.

La coberta es va fer nova, impermeabilitzant-la i aïllant-la tèrmicament i generant entrades de llum cap a la planta primera.

Així, per una banda es va buscar recuperar i potenciar el caràcter original de l’edifici (mantenint textures de tancaments, paviments, sostres, forats de façanes, fusteries… especialment els vidres blaus d’un dels rosetons) i per l’altra es va voler fer una intervenció totalment diferenciada, utilitzant la fusta de pi com a nova textura de projecte.

L’aparició dels reforços al sostre de la planta baixa amb bigues Fink va venir al llarg de l’obra. Després de retirar els envans de la planta primera, vam veure que el terra fimbrejava excessivament i, tot i no ser perillós donava una sensació estranya. La planta de baix s’utilitza com a espai d’estar i treballar i la planta superior com a espai de descans. A l’inici del projecte, ens plantejàvem fer diverses habitacions amb lavabo, però no deixava de ser una intervenció convencional. I com que Artchimboldi sempre busca una manera diferent de fer, va sortir la idea dels cubs i la seva repetició.

A més a més del repetir, el fet que els cubs estiguessin junts formant dos grups, ens afegia el concepte de compartir. I això ens va semblar molt enriquidor pel projecte.

L’edifici objecte de la intervenció no havia esta mai rehabilitat en profunditat des de la seva construcció. Per tant, la rehabilitació total de l’habitatge (planta soterrani, planta baixa i planta pis) consisteix en posar en valor els elements originals de la casa i intervenir respectant el caràcter mediterrani i auster de l’edifici. L’habitatge disposa d’un pati on s’ha projectat una piscina. La passió de la propietària per l’interiorisme i la decoració resulta evident en el resultat final de la intervenció.

El projecte consistí amb la rehabilitació d’un edifici de dos habitatges entre mitgeres, que es desenvolupava en planta baixa, primera i porxos al casc antic de Ferreries, en una parcel·la de 176,00 m2 orientada a nord-est.

L’edifici original devia ser del segle XIX. L’any 1944 es va ampliar, reforma i dividir en dos habitatges (un en planta baixa amb una habitació en planta primera i l’altre a la resta de l’edifici).

Els dos habitatges disposaven d’una entrada comunitària i la planta baixa només disposava d’una finestra en coberta per a ventilació i il·luminació. El projecte va dotar a cada habitatge d’un accés independent directe des del carrer, va fer habitable la planta baixa amb la creació d’un pati i d’una nova habitació, i va crear una nova escala per facilitar l’accés al terrat. Per aconseguir-ho, es van enderrocar diferents volums de la part posterior de l’edifici i es va excavar el terreny per guanyar superfície a la planta baixa.
Els materials tradicionals existents a l’edifici es combinen amb materials contemporanis (fusta, formigó) i artesanals (paviments hidràulics i ceràmics). Buscant sempre la sostenibilitat en els projectes en la mesura del possible, en aquesta intervenció s’han utilitzat aïllaments tèrmics de suro negre, fusteries exteriors de fusta protegides amb alumini reciclat i pintures ecològiques.

El projecte consistí en reformar totalment l’habitatge situat davant el mar, a la part alta del penyal. El conjunt residencial on s’ubica l’habitatge es va construït als anys 90 recreant l’esperit de l’arquitectura tradicional menorquina. La intervenció va respectar el caràcter de l’edifici, despullant-lo i fent-lo encara més evident amb l’ús de poc materials. Es va crear un gran espai diàfan, es van redistribuir els banys habitacions i es va construir el mobiliari d’obra.

El projecte consisteix en un habitatge nou a la costa nord de Menorca. Es tracta d’un solar a segona línia de mar, que dóna a dos carrers que es troben a dos nivells diferents. El caràcter del nucli on s’implanta l’edifici és fruit l’auto-construcció i, per tant, de la utilització de materials coneguts i propers. Destaca la presència de gelosies de diferents textures i colors. Per això es va buscar integrar l’edifici en el seu entorn a través de les gelosies i d’una arquitectura austera.
La irregularitat de la parcel·la va portar a la creació de dos patis d’accés, que ajuden a la transició entre el carrer i la casa. Els patis trapezoïdals van proporcionar un habitatge amb geometria majoritàriament ortogonal.

En aquest cas la sostenibilitat va venir en gran part del km 0, utilitzar el màxim de materials produïts a Menorca: blocs, biguetes i peces d’entrebigat prefabricats de formigó.

Aconseguir l’entrada de la llum a una planta baixa fosca i petita va ser el repte del projecte. S’àvia necessitava un espai diàfan on viure a peu de carrer i on poder reunir la família amb comoditat.

Aconseguir l’entrada de la llum a una planta baixa fosca i petita va ser el repte del projecte. S’àvia necessitava un espai diàfan on viure a peu de carrer i on poder reunir la família amb comoditat.

Economia de materials i de solucions constructives. S’optà per la utilització de la fusta, com a material sostenible, per separar espais, creació de mobles de cuina i armaris i pels. Tots els paviments són de formigó polit, tant interiors com exteriors. Per últim, es va decidir deixar les jàsseres metàl·liques, mostrant el que realment són.

El projecte consisteix en la restauració d’una casa de poble situada al centre de l’illa de Menorca, en una zona de carrers estrets i cases petites. L’habitatge unifamiliar entre mitgeres a rehabilitar es desenvolupa en planta baixa, planta primera i planta segona, en una parcel·la de 40 m<sup>2</sup> de superfície, orientada al Sud. Entre els dos carrers als que dóna façana hi ha el desnivell corresponent a una planta. L’edifici es va construir aproximadament al 1930 i no disposava de cap tipus d’instal·lacions.

Els constructors coneixen les tècniques tradicionals del treball amb marès i de paviments i revestiments continus artesanals. Per això, al llarg de l’obra es van anar aplicant els seus coneixements a mesura que l’obra anava mostrant les seves necessitats (a vegades no previstes). Aquestes artesanies es barregen amb tècniques i materials contemporanis com la fusta i el formigó. Principalment, es va tractar de no malmetre l’edifici original i intervenir-hi d’una manera respectuosa i honesta.

Aquest habitatge en planta baixa no havia esta mai reformat en profunditat. S’havia anat construint en diferents fases i eren evidents pels sistemes constructius utilitzats. El projecte es va ordenar en dues zones, una diàfana (dia) i una compartimentada (nit). Es va alliberar tota una franja mitjançant estintolaments, de carrer a pati, per crear un espai polivalent i flexible (estar, estudi, menjador i cuina).