Millor actuació en edifici existent ex aequo, dels Premis d’Arquitectura de Menorca 01 10 11 12

El projecte consisteix en rehabilitar totalment i ampliar una planta en un habitatge que es troba en un estat pràcticament de runa. Originalment es tractava d’un habitatge de trast amb doble volta d’aresta a l’entrada, però ja fa uns anys es va dividir verticalment, resultant un habitatge de mig trast (2,50 m d’amplada) i 13 m de profunditat. A Maó, un edifici d’aquestes característiques, és poc habitual.

La rehabilitació es planteja en termes de sostenibilitat  i bioconstrucció, per ser conseqüent tant amb l’edificació existent, com amb les noves necessitats i inquietuds dels promotors.

El que dóna caràcter a l’habitatge és la seva estretor i el plantejament de lleugeresa en l’estructura horitzontal – un cèrcol perimetral format per un perfil metàl·lic L80.80 i bigues de fusta de pi, de 10×20 cm, posades de pla i encadellades entre elles a manera de llosa.

La distribució de les estances es realitza a través d’una escala central, evitant les circulacions en passadissos el màxim possible. S’ha provocat un petit terrat a la coberta per aconseguir una bona entrada de llum a l’escala i als espais que s’hi aboquen.

Les obertures són controlades, integrant-se així en l’entorn, les cobertes són ventilades, l’obra de fàbrica s’ha realitzat amb marès i s’ha aïllat amb 8 cm de suro negre.
Per evitar la formació de camps magnètics no desitjats provocats per l’estructura metàl·lica, aquesta s’ha connectat a terra, i la instal·lació elèctrica és biocompatible (desconnectadors de fase i cables de seguretat). Les pintures i tractaments de la fusta són ecològics i saludables.

Ens preguntem com ha de posicionar-se perceptivament la Nova Estació Marítima en vers  el viatger i la ciutat de Maó.  El lloc a on es situarà es la trobada entre el camp natural i els molls industrials que existeixen actualment  a l’altre riba del port de maó. L’entorn construït es del tot indiferent al fet del viatge, dipòsits de ciment, la base militar, la central tèrmica,…

La resposta es un edifici que es gira per rebre els vaixells i als viatgers, aquest moviment d’atenció no es indiferent a la ciutat, que des de la seva posició elevada veu com  l’estació s’independitza geomètricament de l’entorn construït.

L’Estació es situa aixecada respecte el pla dels molls, sobre el promontori natural existent i final de la petita carena que baixa des de la muntanya, en un gest natural i a la vegada precís, com si hagués estat esperant sempre l’arribada de les naus.

La seva volumetria irregular reflexa aquest  moviment, els diferents programes son continguts en franges construïdes  que  s’orienten i es separen , la coberta es descompon  geomètricament en plans que es pleguen, que s’inclinen i es separen.

L’Estació es un edifici únic, que s’obre i es ramifica per veure i esser vist. Les passeres per accedir a les embarcacions són edifici, no s’entenen con elements independents, neixen de l’edifici com braços d’acollida.