Residència Geriàtrica i Centre de Dia a l’antic Quarter Duc de Crillon des Castell, Menorca
MEMÒRIA DE LA PROPOSTA La persona, la seva vida, la seva biografia i la seva memòria són l’eix central de la proposta. Fer de l’experiència de residir a Galeria un moment de la vida de qualitat, una experiència enriquidora. Amb la domesticitat com a element vehiculant. Més encara en temps post-pandèmia, després dels aprenentatges de l’impacte de la Covid-19 en els edificis habitats per persones grans. Al mateix temps, fent-ho compatible i harmoniós amb la memòria i la lògica tipologia i constructiva de l’edifici. Amb la seva naturalesa, la seva història i el seu immens valor patrimonial, que expliquen la identitat d’Es Castell com a poble, com a comunitat, i de diversos moments transcendents per a la història i identitat de l’illa sencera. I reunint aquests dos eixos, dues motivacions importants: la generació de la màxima permeabilitat en la transició exterior i interior, amb les dues places a banda i banda de l’edifici; i una màxima eficiència ambiental, com a valor fonamental i complementari a l’eficiència energètica dels sistemes proposats.

 

DOMÈSTICA Implantació dels usos dins l’edifici i els valors patrimonials L’HABITACIÓ, LA CASA, A DALT. Es concep una màxima privacitat per a les persones i els seus “habitatges”, “casa seva”. Per això s’aposta per la ubicació dels mòduls d’habitacions a les plantes superiors, on es desenvolupa la vida personal i íntima de cada usuari. Amb les habitacions a la plantes primera i segona s’aconsegueix l’optimització de les circulacions verticals; i la disposició dels mòduls comuns en zones estratègiques que permetin optimitzar els recursos de personal, tot alliberant la rigidesa de la planta. Els Mòduls 1 i 2 es situen a la planta primera, aprofitant el caràcter longitudinal de la planta, i reconeixent alhora la condició simètrica de l’edifici. A la planta segona s’organitza el Mòdul 3, desdoblat en les dues torres perimetrals, connectant les dues parts del mòdul amb un corredor central, sota el carener del cos central de l’edifici que permet accedir als dos extrems d’aquest mòdul. Al carener s’organitza una gran lluerna captadora, que envaeix de llum l’interior.

ELS ESPAIS COMUNS I CENTRE DE DE DIA, EN PLANTA BAIXA. Els usos Comuns i els Serveis que donen suport a l’usuari es situen a la planta baixa, en relació amb el pati i la plaça. Col·locar el serveis d’atenció a l’usuari i treballadors a nivell de planta baixa facilita les comunicacions entre treballadors i també es genera interacció entre els dependents al llarg del dia, a les zones comunes del menjador i sales de estar en relació amb el pati. Destaca el Centre de Dia, que s’ubica també en planta baixa, a l’extrem Nord de l’edifici, on l’accés, diari i continu, es produirà a peu pla. Al Soterrani es situen determinats espais de servei, com la cuina, connectada sota el menjador amb un munta-càrregues, la bugaderia i les sales d’instalꞏlacions. La zona de descàrrega logística, a la testera Sud, on el desnivell respecte la rasant del carrer pot funcionar, també, com a perfecte moll de càrrega i descàrrega.

 

Estratègies d’interacció amb l’edifici
TIPUS EDIFICAT I SIMETRIA. La morfologia de l’edifici serveix per organitzar, així, aquests tres mòduls. Es reconeix l’eix de simetria. Això permet construir els mòduls dormitoris per fases, i sectoritzar l’edifici reconeixent d’aquest eix.

BANY COMPARTIT I RESPECTE A L’EDIFICI. S’aposta, de manera dominant, per organitzar les habitacions amb bany compartit, mitjançant un vestíbul de pre-entrada, que separa del corredor, dóna accés al bany, a una zona de vestidor i a les dues habitacions agrupades. Aquesta situació permet la resolució del programa dels 3 Mòduls proposats, i minimitzar els estintolaments als murs pre-existents que defineixen la crugia i corredor central. Una concepció aparellada de les habitacions individuals, que redueix a la meitat les operacions de buidatge i estintolament, minimitzant recursos i l’impacte ambiental de la rehabilitació.

MATERIALITAT I TECTÒNICA. Marès, emblancat, i fusta. De pi, vista, a l’interior, posant en valor encavallades pre-existents i embigats. De fusta pintada de verd anglès a les façanes, com sempre han estat. La massivitat del marès emblancat, en corredors centrals i envolupant, és un atribut que es reconeix i potencia, a la recerca de la inèrcia tèrmica que ofereix. I s’assumeix i reivindica la tectònica, lleugera, descomposta, del sistema d’embigat i encavallades de coberta. Un conjunt que aflora i resta a la vista perquè les habitacions s’entenen com una caixa constructiva autònoma a aquest sotacobert, que aflora des del corredor central de planta segona i les galeries a façana.

LA GALERIA. El Programa encomanat requereix, d’una banda, un certa equitat dimensional de totes les habitacions. Les finestres de les façanes de l’edifici, en canvi, no estan equidistants. Per això, es genera una galeria lineal, un espai coixí entre la façana de confort de les habitacions i la façana pre-existent. Una galeria, un espai semi exterior. Captador a l’hivern, a la façana de Sud-Est, que s’aboca al pati privatiu i la placeta posterior; refrescant a l’estiu, a la façana Nord-Oest, pl. Esplanada.

 

COMUNITAT Espais comunitaris i la relació amb els espais exteriors

UN BALCÓ PER A CADA USUARI. La galeria permet regalar a cada usuari un “balcó” en un edifici de finestres. Un espai gairebé exterior, que la realitat post-pandèmia ha fet aflorar com a imprescindible, especialment a les residències de gent grans. La solució permet fomentar la interacció entre aquells usuaris que ho desitgin, evitant el seu aïllament, en una situació de relativa intimitat. I la possibilitat de tancament a la mitgera de la galeria entre parelles d’habitacions permet també el control dels residents.

LA GALERIA I EL PATI. En planta baixa, a més, la galeria a la façana posterior s’eixampla; s’incorpora així, al pati de 4.5 m posterior. Una galeria que permet que l’exterior s’apropiï de part de la planta baixa interior. L’edifici es projecta cap a l’exterior des d’aquest espai de transició, amb el mur, pesat i de finestres, de la façana original. Una galeria que, amb doble filtres de tancament, esdevé un gran captador a l’hivern, es protegeix amb proteccions solars i ventila a l’estiu.

LA GALERIA I LA PLAÇA. La delicada intervenció de la plaça de s’Esplanada de 2010, amb una trama regular que reconeix el caràcter abstracte de l’antic pati d’armes britànic, serveix per organitzar també l’espai exterior posterior. No només el pati privatiu de l’edifici, si no l’espai de la placeta exterior, concebut com un espai lliure i verd de transició, pacificat, que seguint aquesta trama ordena les places d’aparcament restants. Una trama que arriba, fins i tot, a la galeria. Un edifici enmig d’una trama: un edifici que és escena, façana a s’Esplanada; i, alhora, tramoia, frontissa entre un espai tradicionalment entès com a subsidiari, que es qualifica.

 

ACCESSIBILITAT Accessibilitat universal i autonomia dels usuaris

ACCÉS I CONTROL. El programa és àgil i funcionalment clar per permetre una gestió de l’edifici que faciliti les circulꞏlacions i eviti aquelles innecessàries, o encreuaments que comprometin el millor funcionament. L’accés principal és pel centre, amb accés als dos ascensors.

ACCESSIBLITAT UNIVERSAL I COMUNICACIONS VERTICALS. Es proposen solucions que eliminen les barreres arquitectòniques, incorporant rampes accessibles i ascensors adaptats en tot el recorregut, interior com exterior de l’edifici. S’aprofiten les tres escales originals, reforçades, que, degudament sectoritzades, compleixen els requisits normatius. Des de l’espai central d’accés en planta baixa es pot arribar a qualsevol de les tres escales o als dos nuclis d’ascensor. Així, es pot accedir als espais íntims de cada mòdul habitacional sense interferir amb els altres.

EL CARRER INTERIOR. Les circulacions interiors s’organitzen de manera clara i amable. S’eviten solucions que facilitin la desorientació dels usuaris i familiars. Es defuig d’un caràcter hospitalari de la residència, per la idea d’un carrer pel què el resident passeja fins arribar a “casa”.

 

 

EFICIÈNCIA AMBIENTAL Solucions passives, no invasives. Control energètic

ESTRATÈGIES PASSIVES. LA INÈRCIA TÈRMICA S’identifica una de les enormes qualitats de que disposa el quarter, com és la gran massivitat dels seus murs estructurals, perimetrals i centrals, que ofereixen una enorme inèrcia tèrmica. D’acumulació de calor a l’hivern, i refrescament a l’estiu. Així com també el seu soterrani, i la massivitat de les voltes i galeries.

ESTRATÈGIES PASSIVES. ELS DISPOSITIUS CAPTADORS. Identificada aquesta gran inèrcia, s’introdueixen dos dispositius captadors: el sistema de lluernes al carener del cos central, i les galeries a la façana Sud-Est. El sistema de lluernes, amb finestres practicables, es disposa de manera curosa i delicada, a fi de no alterar la silueta del carener, històric, existent. La reculada del tancament de les habitacions i estars a Sud-est permet captar a l’hivern, i generar un espai de transició agradable per als usuaris. I, especialment, reduir el volum de l’edifici a tractar o climatitzar. Així, el mòduls habitacionals i espais comuns de planta baixa són els espais de màxim confort i tractament a efectes de climatització, i els espais sota cobert, lligats a les galeries, poden tractar-se de manera menys exigent: es redueix així la demanda energètica i petjada ecològica de l’edifici.

ESTRATÈGIES PASSIVES. EFECTE VENTURI I TUBS
CANADENCS. L’efecte Venturi de la lluerna central, una volta oberta, vinculada als forats interiors dels corredors, augmenten la circulació interior de l’aire i multipliquen la ventilació creuada. D’altra banda, la gran inèrcia tèrmica del subsòl i dels aljubs pre-existents s’aprofita, travessant aquests espais un sistema de “tubs canadencs”, a la recerca de temperatures més baixes i estables.

Arquitectes en acció: Concurs d’Avantprojectes d’ordenació de Sa Punta.

PEDRERA. MEMÒRIA DE LA PROPOSTA

1. RELACIÓ DE LA PROPOSTA AMB LA CIUTAT I EL PORT

Aquesta plataforma situada entre la ciutat i el penya-segat del port és un tros de territori, en cert aspecte inhòspit, atesa la seva exposició a tots els vents. Una característica que evidencia l’escassa vegetació existent. Igualment, aquesta geografia quasi “peninsular” dificulta l’accessibilitat dels usuaris i el control d’un espai lliure d’ús públic bordejat d’un gran desnivell i la urbanització del qual no hauria d’alterar la percepció de ser una “geografia” natural. En el marc de la intervenció, PEDRERA és proposa els següents objectius:

 

2. DESCRIPCIÓ FORMAL

La nova pedrera de marès o no-espai, evita la sensació claustrofòbica pròpia d’aquests indrets que tenen el cel com sostre, amb una profunditat d’excavació màxima de dos metres respecte el nivell de la plataforma exterior, s’arriba al fons gràcies a una suau pendent del 6%. Igualment, aquest nou paisatge urbà producte del món de la pedra tallada es dilata amb un segon forat de planta quadrada girat respecte el primer per obtenir la sensació de continuïtat laberíntica, austera i monumental per la nuesa d’una geometria essencial. Però la invitació a visitar l’entranya del penya-segat ha de venir anunciada des del Passeig Marítim. Per això, amb la força tallant del disc que permet arrabassar a la roca peces regular de notable mida, es projecte un accés ritual amb la disposició dels blocs de 200x130x65 cm, conformant una mena de sala hipòstila, d’indubtables referències simbòliques amb el món mil·lenari de l’antiguitat.

Per últim, l’avantprojecte respon a la posició de talaia de Sa Punta amb la proposta d’una intervenció puntual en el perímetre de la cornisa per instal·lar una lleugera plataforma de fusta des d’on contemplar la gran esqueixada geogràfica que és el Port de Maó.

 

3. FUNCIONALITAT DE LA PROPOSTA

A més d’ordenar l’accés a la plataforma on és protagonista aquest espai central extret de la roca, la zona hipòstila acull la construcció d’una cafeteria amb serveis higiènics d’ús públic. L’emplaçament d’aquesta instal·lació directament lligada a l’accés respon tant a la voluntat de fer-la visible com a la proximitat a infraestructures bàsiques de la ciutat o al control dels accessos al nou equipament. Les condicions del solar i la servitud d’un possible accés rodat als portals dels habitatges connectats amb la zona han adreçat el disseny cap a l’alliberament del costat llevant. Així, un criteri de racionalitat aconsella la creació d’una única estructura de circulació interna d’ús públic o restringit, des de la banda est del conjunt.

La creació d’una organització lineal atorga un interessant grau de flexibilitat i capacitat de suportar canvis sobre la idea projectada.

 

4. RACIONALITAT TÈCNICA I ECONÒMICA DEL PROJECTE

El criteri bàsic de l’avantprojecte és lligar la intervenció al context a partir de l’extracció mecànica de la roca del propi subsòl. Un treball a cel obert en un terreny pla i nu on la màquina allarà verticalment esdevenint una pedrera de murs llisos i angles rectes.

El treball d’extracció serà realitzat amb l’ajut de la “regatadora” i una grua, que desplaça els grans blocs de marès. Així, les construccions de l’àgora i de la superfície hipòstila es realitzarà amb les pedres emprades com a baranes, murs, pilars, paviments o bancs, obtenint un resultat d’alta racionalitat tècnica i econòmica en el projecte. Cada pedra posada en el lloc que li correspongui, acomplirà una funció estricta i necessària, fins que el pas dels anys doni la seva pàtina a aquesta roca calcària, porosa i permeable, de composició mixta que combina organismes marins amb carbonat càlcic.

PEDRERA es construeix, per tant, amb una solució constructiva que ofereix el lloc i que garanteix una optimització entre la idea proposada i el pressupost vigent.

 

5. EFICIÈNCIA ENERGÈTICA I SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

La idea de l’avantprojecte és incorporar, salvant les distàncies tecnològiques, aquelles estratègies que l’home ha emprat per situar-se en el territori i protegir-se de la climatologia. Una qüestió on la orientació, l’economia dels materials i la seva proximitat d’obtenció, la simplicitat constructiva, etc. Representen els factors principals.

Així, els paraments de major alçada s’aixequen orientats a protegir dels vents de tramuntana, el sistema constructiu és extremadament sobri i senzill, obtingut amb un material natural que aporta el mateix amb el conseqüent estalvi en el transport i benefici econòmic per a la zona i amb una durabilitat i resistència comprovades.

El marès és, en definitiva, un material natural que no requereix de manteniment. I ‘ús que se’n farà no altera la possibilitat de tancar el seu cicle natural.

La bassa proposada com a teló de l’escenari es planteja de manera natural. Plantes aquàtiques seran les encarregades de depurar l’aigua i de dotar a la pedrera de fauna autòctona.

Per últim, la vegetació proposada -ullastres i romaní- gaudeixen d’un baix requeriment hídric i una acreditada resistència als efectes del vent i l’aigua marina.

PEDRERA és una proposta ecològica i d’alta sostenibilitat ambiental.

L’edifici i el seu entorn

El solar té una forma rectangular fruit d’unir l’actual zona verda i un aparcament, constituint 2,348 m2 de superfície de solar i està situat a la parcel·la compresa entre els carrers des Pou, A i de ses escoles, limitant amb l’avinguda Verge del Toro en el Terme municipal d’Alaior.

L’entorn on s’ha de construir el nou Centre de Salut d’Alaior es caracteritza per la influencia de diferents factors a tenir en compte a l’hora de ubicar el nou edifici. Al costat nord-est limita amb l’avinguda Verge del Toro, important via d’accés a Alaior des de la resta de poblacions de l’illa a qui donarà servei el nou Centre de Salut (Es Mercadal i Ferreries, així com les urbanitzacions del voltant).A més a més s’hi alineen edificacions amb caràcter aïllat i compacte, amb un gra d’estructura urbana considerat de nou eixample (amb pb+2-3).

Al costat sud-oest (C/A) la parcel·la limita amb l’arribada del casc antic d’Alaior, caracteritzat per la tipologia de cases unifamiliars entre mitgeres amb pati posterior i façana d’un o dos “trast”(5mts)  pb+2 o pb+1. Al costat nord-oest (Costa des Pou) limita amb una futura nova ordenació d’illa formada per habitatges en pb+2; amb clara línia de profunditat de façana i un interior d’illa verd amb aparcament públic. Al costat sud-est (C/ de ses escoles), una petita àrea enjardinada i parcel·les destinades a equipament escolar.

La ubicació del nou edifici dins la parcel·la

L’edifici cerca donar resposta al seu voltant i s’implanta paral·lelament al carrer des Pou retirant-se al màxim al carrer de ses escoles i avinguda Verge del Toro. Deixant que l’edifici respiri perimetralment per les seves façanes, creant aceres amples a manera de plaça on es preveu l’accés al Centre Sanitari.

Les característiques del nou edifici. Programa funcional

L’edifici té forma rectangular i es concebeix sota la idea generadora d’ésser l’extrem formal de la finalització de la trama urbana del casc antic d’Alaior. Un edifici amb personalitat pròpia que vol encaixar sense pretencions dins l’espai urbà ordenant-lo i integrant-se en un entorn divers on conviuen diferent usos: equipaments escolar i de serveis, habitatge pluri i unifamiliar. S’ha concebut un edifici compacte amb una distribució que respon a les necessitats del programa d’una manera molt clara. La claredat del programa genera un edifici on les sales d’espera lligades a les consultes es converteixen en eixos generadors de la forma de l’edifici entorn un gran atri central. L’atri central és el pulmó de l’edifici; donat que es tracta d’un espai bioclimàtic; suport del condicionament passiu de l’edifici.

Des de l’exterior, l’edifici, ens presenta una imatge introvertida que desapareix al seu interior. Un interior que es mostra amb molta llum natural; llum canviant i controlada per a les diferents èpoques de l’any. Les diferents àrees funcionals només són perceptibles des d’aquest gran buit interior de l’edifici.

S’ha optat per una geometria senzilla permetent canvis d’ús al llarg del temps. Per altra banda es tracta d’un edifici d’extrema senzillesa tècnica tant pel recorregut de les instal·lacions com per la resolució de l’estructura. El programa funcional es reparteix en planta baixa i planta primera tal com es mostra al quadre de superfícies que s’adjunta més endavant.

En resum, a la planta baixa hi trobem: la zona d’accés i recepció, la zona d’administració, les diferents zones de cures, extracció de mostres i serveis complementaris distribuïts al llarg de la façana des carrer des Pou. A la façana del carrer A s’hi distribueix la zona de serveis generals de l’edifici, així com els accessos de personal i serveis, connectant amb la zona d’atenció continuada que es distribueix al llarg de la façana del carrer de ses escoles; coincidint l’accés principal del Pac amb el del centre de salut concentrant els dos accessos principals (del centre i del Pac) en un mateix àmbit. L’accés principal dóna al gran espai pavimentat i arbrat entès com un eixamplament de la vorera a la façana de l’avinguda de Verge del Toro.

A la planta primera hi trobem els blocs de les diferents consultes tant de metge de família com pediatria, obstetrícia i dentista amb les corresponents consultes d’infermeria associades a cada consulta. En aquesta planta i situades als dos extrems curts s’hi distribueixen les sales de fisioterapia i pre-part així com el bloc de lavabos i ascensor que, verticalment coincideix a la planta baixa. Les escales d’accés a la planta primera, es recolzen dins el gran atri central tenint accés des dels corredors de circulació perimetrals i enteses com a volums tancats al mig d’un espai verd controlat al mig de l’edifici. Un espai ric i en constant moviment.

Criteris de sostenibilitat i eficiència energètica

Es planteja que l’edifici generi un consum mínim d’energia mitjançant l’optimització de la llum natural i de sistemes que captin l’energia solar, que forcin la ventilació natural a l’estiu i complementin la calefacció a l’hivern. Es planteja una construcció sostenible amb materials reciclables o reciclats i materials que causin un menor impacte ambiental tenint en compte l’anàlisi del cicle de vida. En general s’empraran materials que requereixin poc manteniment, desmuntables i estandarditzats i materials que potenciïn l’estalvi energètic. S’explica a l’apartat de memòria ambiental.

Ens preguntem com ha de posicionar-se perceptivament la Nova Estació Marítima en vers  el viatger i la ciutat de Maó.  El lloc a on es situarà es la trobada entre el camp natural i els molls industrials que existeixen actualment  a l’altre riba del port de maó. L’entorn construït es del tot indiferent al fet del viatge, dipòsits de ciment, la base militar, la central tèrmica,…

La resposta es un edifici que es gira per rebre els vaixells i als viatgers, aquest moviment d’atenció no es indiferent a la ciutat, que des de la seva posició elevada veu com  l’estació s’independitza geomètricament de l’entorn construït.

L’Estació es situa aixecada respecte el pla dels molls, sobre el promontori natural existent i final de la petita carena que baixa des de la muntanya, en un gest natural i a la vegada precís, com si hagués estat esperant sempre l’arribada de les naus.

La seva volumetria irregular reflexa aquest  moviment, els diferents programes son continguts en franges construïdes  que  s’orienten i es separen , la coberta es descompon  geomètricament en plans que es pleguen, que s’inclinen i es separen.

L’Estació es un edifici únic, que s’obre i es ramifica per veure i esser vist. Les passeres per accedir a les embarcacions són edifici, no s’entenen con elements independents, neixen de l’edifici com braços d’acollida.

No construïm sobre la natura,
construïm amb la natura

Menorca va ser declarada Reserva de la Biosfera 1993, gràcies a l’equilibri aconseguit entre l’economia, el consum de recursos i la conservació d’un patrimoni i d’un paisatge excepcionals. Un projecte concebut com a Centre d’Interpretació de tots els valors que impliquen aquest nomenament passa necessàriament pel terme sostenibilitat (segons l’Informe Brundtland de 1987, “Satisfer les necessitats de la generació actual sense comprometre la capacitat per satisfer les necessitats de les generacions futures”). I podem pensar, per tant, en l’equilibri abans esmentat:

  1. Sostenibilitat territorial: El centre parteix d’unes edificacions existents, per tant, tenim la oportunitat de canviar d’ús i reutilitzar-les, donat que es troben al mig d’una ANEI, segons el PTI. Recuperant un espai de gran valor ecològic obert a tothom.
  2. Sostenibilitat econòmica: s’ha d’aconseguir un centre que tendeixi a l’autosuficiència econòmica , és a dir d’uns mecanismes que permetin generar suficients ingressos per a mantenir l’estructura necessària del propi centre.
  3. Sostenibilitat arquitectònica: Es parteix de la idea de concebre uns edificis que eduquin, tant des del seu contingut com des del seu contenidor. Es projecten edificis bio climàtics i amb materials naturals (que tanquin el seu cicle de vida) i saludables sota quatre directius: energia, aigua, materials i residus.
  4. Sostenibilitat en la mobilitat: implantació de microbusos elèctrics.

Es recolleixen les idees que es plantegen a l’avantprojecte inicial interpretades des del punt de vista d’una idea arquitectònica global:

Partint que a les edificacions existents aïllades i inconnexes hi predomina el mateix sistema estructural i constructiu (estructura lleugera i construcció en sec). Es proposa cercar un element que doni una visió unitària i harmònica del conjunt. Construint un mur vegetal a base de troncs col·locats verticalment, variant la seva intensitat, on s’hi enfilen plantacions de fulla caduca aconseguint una imatge orgànica i funcional com a protector solar. Mur que és canviant, al llarg del seu recorregut, gràcies a la variació d’intensitats. Mur que lliga els edificis i crea recintes entre ells. Cercant la integració en el paisatge tant des de la visió des de l’exterior com des de l’interior. Murs que varien al llarg de l’any gràcies a les seves plantacions, murs que formen part de la natura, per què són concebuts amb un material natural, i tancaran el seu cicle de vida tornat a ella.

Les estructures metàl·liques existents es vesteixen mitjançant una pell de fusta amb aïllaments de suro, tant vertical a les façanes com inclinades a les cobertes, creant cambres ventilades, confiant que el propi edifici és suficient energèticament.

El diàleg de les edificacions amb el paisatge es complementa amb la resolució dels exteriors plantejant pèrgoles construïdes amb el mateix sistema que els murs vegetals i paviments que mantenen els asfalts existents retallant-los en els llocs on es creu convenient i dotant-los de color humanitzant-los. Per acabar d’aconseguir l’equilibri entre la humanització del lloc i el respecte per la natura i l’entorn les noves àrees pavimentades es plantegen amb la “pedra de cot” de Ferreries, característica del seu color vermell i format irregular.

El Centre d’interpretació de la Reserva l’espai  i del medi natural, però sobretot ha de ser un projecte amb funcions educatives.

Aquesta variant és fonamental  ja que ens emmarca de Biosfera de Menorca, Muntanya de S’ Enclusa, a Ferreries, es un equipament amb funcions múltiples, que ha d’ acollir els instruments per a  garantir la preservació de els destinataris, és a dir els nois i noies de l’ensenyament reglat, els grups d’esplai, la gent de l’ oci cultural i d’altres. Amb tot, l’educació mediambiental i patrimonial, no equival a ensenyar. Educar vol dir canviar actituds, maneres de pensar. Aquesta és la funció d’un centre com aquest!

Donant resposta a la necessitat de reordenar l’espai per tal de comunicar peatonalment la Contramurada amb el carrer Josepa Rossinyol i la plaça de la Pau, la nova escola de música i dansa es concebeix a partir d’un joc de volums que organitzen el programa i defineixen una façana al llarg del nou passatge que comunicarà els dos àmbits urbans.

L’edifici i el seu entorn.

El nou edifici es recolza al llarg de les dues mitgeres existents seguint el pla d’ordenació urbana vigent. El nou volum i l’edifici situat al costat sud-est (actual seu de la COPE) defineixen un recorregut de forma irregular donades les pre existències; com si d’un desencaix entre el que és nou i el que és existent es tractés. Aquesta decisió es clau, ja que el que busca el nou volum es no consolidar l’edifici existent, ja que es un edifici que no compleix amb una de les necessitats bàsiques de l’emplaçament que es connectar de forma franca la contramurada amb la Plaça de la Pau. Es preveu i per tant es proposa que aquest edifici amb el temps sigui substituït. La seva ubicació defineix una nova façana al nou passatge, l’edifici resol la relació entre els dos capítols urbans donant moviment al recorregut peatonal. El nou edifici s’entén com un edifici pont entre dues realitats urbanes molt diferents, l’emblemàtica Contramurada que limita el casc antic de Ciutadella i el nou eixampla. Per aquest motiu el vestíbul de l’edifici es planteja també comunicat amb el passatge peatonal donant accés al mateix des de diferents punts i ubicant-hi el programa que requereix accés independent de l’edifici des de l’exterior

Les característiques del nou edifici

El conjunt de l’edifici es resol mitjançant dos volums units per la caixa de les escales i un gran espai buit que funciona a manera de gran lluerna que capta la llum i el calor del sol a l’interior de l’edifici. Al voltant d’aquest gran espai buit es resol el programa. A la planta baixa es troba la zona d’accés i sales amb el gran foyer juntament amb la sala d’audicions i la sala de la anda de música i les aules dels grups de música que tenen accés independent des de l’exterior. Al vestíbul d’accés orientat a la façana de la Contramurada hi trobem la secretaria i sala de professors juntament amb l’escala d’accés principal a la resta de plantes. La planta primera acull la zona de música on es distribueixen les 14 aules d’ensenyament instrumental, les 2 aules de llenguatge musical i les 3 aules de música de cambra i conjunts instrumentals juntament amb els lavabos de plant, així com una escala d’emergència a l’extrem del carrer Josepa Rossinyol donada la longitud dels recorreguts. La planta segona acull la zona de dansa i moviment on s’hi disposen les 2 aules de dansa i les 2 aules de musica i moviment, així com els vestuaris corresponents. Una planta soterrada acull els diferents arxius tant de l’escola de música com de la banda de música, així com les zones d’instal·lacions del conjunt de l’edifici. Es tracta d’un edifici introvertit donat que les diferents àrees funcionals només són perceptibles des de el gran buit interior de l’edifici. El tractament de façanes és arrebossat blanc integrat amb l’arquitectura del lloc. Serà la pell interior la que tractarà diferents materials i colors. S’ha optat per una geometria senzilla permetent canvis d’ús al llarg del temps. Per altra banda es tracta d’un edifici d’extrema senzillesa tècnica tant pel recorregut de les instal·lacions com per la resolució de l’estructura. Agilitzant el sistema de muntatge de l’esquelet i contribuint en la reducció de la producció de la producció de residus i costos d’obra.

Criteris de sostenibilitat i eficiència energètica

Es planteja que l’edifici generi un consum mínim d’energia mitjançant l’optimització de la llum natural i de sistemes que captin l’energia solar, que forcin la ventilació natural a l’estiu i complementin la calefacció a l’hivern. La col·locació de l’aïllament a l’exterior elimina els ponts tèrmics i també afavoreix a l’estalvi energètic. Es planteja una construcció sostenible amb materials reciclables o reciclats i materials que causin un menor impacte ambiental tenint en compte l’anàlisi del cicle de vida. En general s’empraran materials que requereixin poc manteniment, desmuntables i estandarditzats i materials que potenciïn l’estalvi energètic, permetent el bon aillament de l’ edifici aconseguint un bon confort i reduint el consum de la climatització. Es disposarà a la coberta de l’ edifici de plaques solars per la producció d’aigua calenta sanitària i per el funcionament dels murs radiants. Per complementar aquest sistema l’edifici disposa d’una caldera de Biomasa a la planta soterrani.