decalogue of healthy housing and bio- habitability standards

eng
decalogue of healthy housing and bio- habitability standards
1. Housing and environment: Sitting of housing and urban integration environmentally favorable positive according to the local architecture and the environment (field, village, city,… ), primary care outdoor spaces and abundant vegetation ( trees zones or wooded parks…).
2. Evaluation of electromagnetic pollution ( high voltage lines, electrical substations, transformers, antennas or mobile telecommunications ) or pollution sources ( landfills, polluting industries, incinerators,… ) that allow a house to be healthy its dwellers to be in a healthy environment.
3. Geobiologic study of the location of housing, especially long- stay spaces ( bedrooms, jobs…) avoiding areas of intense terrestrial radiation, altered or telluric geophysical and crossing lines of energy, by selecting areas favorable to health and life.
4. Absence of electrical or electromagnetic pollution inside the home: avoiding the proximity of sources of electromagnetic pollution and making electrical installations biocompatible housing ( shielded cables, correct grounding systems, disconnect electrical machines,… ).
5. Bio-construction standards: bioclimatic design takes advantage of the natural resources to weatherize the building. Reasoned choice of building systems and materials, premiums are the most efficient, comfortable, healthy and environmentally friendly as possible. Primary energy savings and use of renewable and clean energy.
6. Healthy and organic materials: choice of materials, paints, finishes, furniture and decorative items, according to criteria of biocompatibility and environmentally friendly ( green ). Materials must promote the health of dwellers, being breathable, low emission -free and radioactive chemicals potentially toxic.
7. Indoor Air Quality: maintain a constant air exchange inside and the appropriate ionization. Prevent the introduction of elements of the home or building and decorating products cleaning with potentially toxic chemicals to health or the environment aggressive. Opt for a Chemistry ” soft ” and not aggressive. Making extensive use of plants for the purification and cleaning indoor air.
8 Natural Lighting: orientation of the main façades the sun, wide opening and choice of lamps and lighting systems. Artificial lighting maximum efficiency, low energy consumption and high biological quality ( full solar spectrum ).
9. Optimal management of natural resources: avoid generating excessive household waste to responsible consumption and waste separation at home. Responsible water management ( saving, recycling and organic treatment ). Choosing healthy foods and organic origin.
10. Responsibility for housing with life, health and environment: promoting the homes are designed, constructed or rehabilitated with conscience and environmental responsibility criteria, being aware of the implication that housing plays in the health of its dwellers or as a risk factor or environmental impact. And taking care homes and jobs, fulfill as far as possible, minimum standards of hygiene and energy to implement progressively the Web: Investigation.

Font: Geobiología y Biohabitabilidad.  La salud a través del hábitat. Elisabet Silvestre (2007), Cuadernos Monográficos GEA, Ed. GEA, http://www.gea-es.org / Translation: Emma Martí

 cat
decàleg de l’habitatge saludable i criteris de biohabitabilitat
1. Habitatge i entorn: Elecció de l’emplaçament de l’habitatge ambientalment més favorable i integració urbanística positiva acord amb l’arquitectura local i amb l’entorn (camp, poble, ciutat,…), prevalent els espais exteriors cuidats i abundant vegetació (zones arbrades o boscoses, parcs,…).
2. Avaluació de contaminació electromagnètica (línees d’alta tensió, subestacions elèctriques, transformadors, antenes de telefonia mòbil o de telecomunicacions) o fonts de contaminació ambiental (abocadors, indústries contaminants, incineradores,…) que permeten a un habitatge ser saludable per als seus habitants a l’estar en un entorn saludable.
3. Estudi geobiològic de l’emplaçament de l’habitatge i especialment dels espais de llarga permanència (dormitoris, llocs de feina,… ) evitant les zones d’intensa radiació terrestre, les alteracions tel·lúriques o geofísiques i els creuaments de línies energètiques, triant les zones favorables per a la salut i la vida.
4. Absència de contaminació elèctrica o electromagnètica a l’interior de l’habitatge: evitant la proximitat de fonts de contaminació electromagnètica i realitzant instal·lacions elèctriques biocompatibles a l’habitatge (apantallament de cables, correctes preses de terra, sistemes de desconnexió elèctrica automàtics,…).
5. Criteris de bioconstrucció: disseny bioclimàtic que aprofita els recursos de la naturalesa per climatitzar l’edifici. Elecció raonada dels sistemes constructius i dels materials, prevalent que siguin els més eficients, confortables, saludables i ecològics possible. Prevaler l’estalvi energètic i l’ús d’energies netes i renovables.
6. Materials sans i ecològics: elecció dels materials, pintures, acabats, mobiliari i elements decoratius, segons criteris de biocompatibilitat i mediambientalment respectuosos (ecològics). Els materials han de propiciar la salut dels habitants, ser transpirables, de baixa emissió radioactiva i lliures de compostos químics potencialment tòxics.
7. Qualitat de l’aire interior: mantenir una constant renovació de l’aire interior i una adequada ionització. Evitar la introducció en l’habitatge d’elements de construcció o decoració i de productes de neteja, amb substàncies químiques potencialment tòxiques per a la salut o agressives pel medi ambient. Optar per una Química “suau” i poc agressiva. Fer un ús ampli de les plantes per a la purificació i neteja de l’aire interior.
8. Il·luminació natural: orientació de les façanes principals al sol, amplies obertures i elecció de làmpades i sistemes d’il·luminació artificial de màxima eficiència, baix consum energètic i alta qualitat biològica (espectre solar complert).
9. Òptima gestió dels recursos naturals: evitar la generació d’excessius residus domèstics, amb un consum responsable i separació selectiva a casa. Gestió responsable de l’aigua (estalvi, reciclatge i depuració ecològica). Elecció dels aliments sans i de procedència de cultiu ecològic.
10. Responsabilitat de l’habitatge amb la vida, la salut i l’entorn: promovent que els habitatges siguin dissenyats, construïts o rehabilitats amb criteris de consciència i responsabilitat mediambiental, essent conscients de la implicació que l’habitatge exerceix en la salut dels seus habitants o com a factor de risc o d’impacte ambiental. I, tenint cura que els habitatges i llocs de feina, compleixin en la mesura del possible, uns criteris mínims d’higiene energètica i implementin de forma progressiva els criteris de BIOHABITABILITAT.

Font: Geobiología y Biohabitabilidad.  La salud a través del hábitat. Elisabet Silvestre (2007), Cuadernos Monográficos GEA, Ed. GEA, http://www.gea-es.org / Traducció: Emma Martí

 cast
decálogo de la vivienda saludable y criterios de biohabitabilidad
1. Vivienda y entorno: Elección del emplazamiento de la vivienda ambientalmente más favorable e integración urbanística positiva acuerdo con la arquitectura local y con el entorno (campo, pueblo, ciudad,… ), primando los espacios exteriores cuidados y abundante vegetación ( zonas arboladas o boscosas, parques,… ).
2. Evaluación de contaminación electromagnética ( líneas de alta tensión, subestaciones eléctricas, transformadores, antenas de telefonía móvil o de telecomunicaciones ) o fuentes de contaminación ambiental ( vertederos, industrias contaminantes, incineradoras,… ) que permiten a una vivienda ser saludable para los sus moradores al estar en un entorno saludable.
3. Estudio geobiológico del emplazamiento de la vivienda y especialmente de los espacios de larga permanencia (dormitorios, lugares de trabajo,… ) evitando las zonas de intensa radiación terrestre, las alteraciones telúricas o geofísicas y los cruces de líneas energéticas, eligiendo las zonas favorables para la salud y la vida.
4. Ausencia de contaminación eléctrica o electromagnética en el interior de la vivienda: evitando la proximidad de fuentes de contaminación electromagnética y realizando instalaciones eléctricas biocompatibles a la vivienda ( apantallamiento de cables, correctas tomas de tierra, sistemas de desconexión eléctrica automáticos,… ).
5. Criterios de bioconstrucción: diseño bioclimático que aprovecha los recursos de la naturaleza para climatizar el edificio. Elección razonada de los sistemas constructivos y de los materiales, primando que sean los más eficientes, confortables, saludables y ecológicos posible. Primar el ahorro energético y el uso de energías limpias y renovables.
6. Materiales sanos y ecológicos: elección de los materiales, pinturas, acabados, mobiliario y elementos decorativos, según criterios de biocompatibilidad y medioambientalmente respetuosos ( ecológicos ). Los materiales deben propiciar la salud de los moradores, ser transpirables, de baja emisión radiactiva y libres de compuestos químicos potencialmente tóxicos.
7. Calidad del aire interior: mantener una constante renovación del aire interior y una adecuada ionización. Evitar la introducción en la vivienda de elementos de construcción o decoración y de productos de limpieza, con sustancias químicas potencialmente tóxicas para la salud o agresivas para el medio ambiente. Optar por una Química “suave” y poco agresiva. Hacer un uso amplio de las plantas para la purificación y limpieza del aire interior.
8. Iluminación natural: orientación de las fachadas principales al sol, amplias aberturas y elección de lámparas y sistemas de iluminación. Iluminación artificial de máxima eficiencia, bajo consumo energético y alta calidad biológica ( espectro solar completo).
9. Óptima gestión de los recursos naturales: evitar la generación de excesivos residuos domésticos, con un consumo responsable y separación selectiva en casa. Gestión responsable del agua ( ahorro, reciclaje y depuración ecológica ). Elección de los alimentos sanos y de procedencia de cultivo ecológico.
10. Responsabilidad de la vivienda con la vida, la salud y el entorno: promoviendo que las viviendas sean diseñados, construidos o rehabilitados con criterios de conciencia y responsabilidad medioambiental, siendo conscientes de la implicación que la vivienda desempeña en la salud de sus moradores o como factor de riesgo o de impacto ambiental. Y, teniendo cuidado de que las viviendas y lugares de trabajo, cumplan en la medida de lo posible, unos criterios mínimos de higiene energética e implementen de forma progresiva los criterios de biohabitabilidad.

Fuente: Geobiología y Biohabitabilidad.  La salud a través del hábitat. Elisabet Silvestre (2007), Cuadernos Monográficos GEA, Ed. GEA, http://www.gea-es.org